Les xarxes socials poden inferir l’orientació sexual dels seus usuaris
Un estudi mostra que fins i tot es poden predir les preferències sexuals dels qui ni tan sols tenen compte a la xarxa
Amb les xarxes socials, les dades personals han deixat de ser personals. Encara que un usuari no vulgui revelar aspectes com la seva orientació sexual, les seves connexions a la xarxa permeten predir-la. Un estudi amb milions de perfils de la veterana Friendster mostra fins i tot que es poden conèixer les preferències sexuals dels qui ni tan sols no tenen un compte a la xarxa.
Friendster va ser la xarxa social més popular la primera meitat de la dècada passada, amb gairebé 100 milions d'usuaris. Una sèrie de canvis en la seva interfície i la competència de la naixent Facebook van acabar amb ella. Encara que avui llangueix com a plataforma de jocs només popular al sud-est asiàtic, l'antiga Friendster és una mina per als investigadors de les xarxes socials ja que bona part dels seus perfils es conserven a Archive.org, la memòria d'internet.
Investigadors de la Escola Tècnica Federal de Zuric (ETH), entre els quals hi ha l'espanyol David García, han utilitzat els perfils públics de gairebé 3,5 milions d'usuaris de Friendster i els seus més d'11 milions de connexions entre ells per demostrar que, encara que un no ho hagi revelat, es pot inferir l'orientació sexual de la majoria dels membres d'una xarxa social. I no només a Friendster.
"Gràcies a que va fallar com a xarxa social i les dades de Friendster van ser abandonades a l'Internet Archive, hem aprofitat per posar a prova si es poden construir shadow profiles", explica García. Shadow profiles es podria traduir de l'anglès com perfils fantasma o a l'ombra. Es refereixen a detalls que una xarxa social pot saber d'un usuari encara que l'usuari no els hagi donat. Gairebé són com les meigas, existeixen però ningú no els ha vist mai. Però, el 2013, una fallada de configuració de Facebook en va desvetllar l'existència en comprovar molts dels seus usuaris que aquesta empresa tenia els seus números de mòbil després de copiar-los de l'agenda d'altres usuaris.
Durant la primera jornada de la conferència sobre xarxes socials COSN'14, celebrada a Dublín, García i els seus col·legues han mostrat com es poden crear perfils fantasma no només dels usuaris d'una xarxa social com Friendster (el que ells consideren perfils que són fantasma de forma parcial) sinó també dels seus amics que ni tan sols no tenen compte a la xarxa (perfils que són fantasma de forma completa). I ho han fet amb una de de les característiques més íntimes i personals, com és l'orientació sexual.
Com més usuaris, millor predicció
"Per als perfils parcials, fem simulacions ocultant part dels usuaris de la xarxa, creant un classificador per veure si Friendster podria haver predit la seva orientació sexual. Hem vist que la classificació és força millor que una estimació a l'atzar, i que la qualitat de l'estimació augmenta com més usuaris comparteixen la seva orientació sexual", comenta García.
Si un 90% dels usuaris no revelen en el seu perfil les seves preferències sexuals, Friendster o una altra xarxa social podria saber-ne poques. Però si només les oculten un 10%, Friendster pot inferir-la basant-se en les seves connexions i la informació que publiquen els altres. Moltes xarxes complexes com les socials presenten una propietat denominada assortativitat, la tendència dels nodes (en aquest cas persones) a connectar amb els que són afins. És la versió científica del digues amb qui vas....
Segons l'estudi, disponible en el repositori Arxiv, no totes les orientacions sexuals són igual de predictibles. Com que són els usuaris més nombrosos, el predictor dels homes i dones heterosexuals és més precís. No obstant això, en comparació amb el total de la mostra, els més vulnerables són els homes homosexuals.
Però fins i tot entre les dones homosexuals, que només eren el 2% dels usuaris de la xarxa social que havien revelat la seva orientació, les simulacions van permetre als investigadors una precisió del 60% a l'hora de revelar les lesbianes que havien preferit no mostrar la seva condició.
Però el més intrigant d'aquest treball és que els perfils dels usuaris d'una xarxa social, i com que estan connectats entre si, també permeten inferir els gustos sexuals dels seus amics que no són a la xarxa. Per comprovar-ho, els investigadors partien amb l'avantatge que a Friendster, com a Facebook, se sap quan s'uneix un usuari a la xarxa social. Així van poder comprovar el grau d'encert de les seves prediccions.
"El que hem fet és anar cap a enrere en la història de Friendster, parant en certs moments, i avaluant si Friendster era capaç de predir l'orientació sexual de gent que no era usuària en aquell moment, però que estava connectada amb algú de dins", explica l'expert en xarxes socials de l'ETH.
"Imagini un home homosexual sense compte en una xarxa social, però que té 10 amics a dins amb el seu compte de correu en la llista de contactes. Imaginem que 9 d'aquests 10 amics són també homes homosexuals. La xarxa social pot explotar el patró d'assortativitat entre homes homosexuals i inferir que aquest correu i aquest número de telèfon pertanyen a un home homosexual", argumenta García.
La privacitat ha deixat de ser una decisió individual per passar a ser col·lectiva
Preguntat per si els seus resultats es podrien replicar a una altra xarxa social que continuï viva, com Facebook, García recorda: "El disseny és pràcticament igual, les amistats també són bidireccionals i la manera d'interactuar és molt semblant, amb murs i fotos. De fet, Fabebook avui dia té molts més enllaços entre amics, i molta més informació personal que Friendster en aquells temps". I, afegeix: "Qualsevol xarxa social prou gran i que reculli enllaços cap a fora pot construir aquests shadow profiles".
Encara que l'orientació sexual és una dada sensible, no és l'únic que pot saber una xarxa social d'un usuari encara que ell la mantingui oculta. De fet, García i els seus col·legues ja estan treballant en una investigació per inferir dades com l'estat civil o l'edat. En teoria, l'afiliació política o la creença religiosa tampoc estan fora de perill.
Per García, el més important del seu treball és que han demostrat de forma empírica que la privacitat ha deixat de ser una decisió individual per convertir-se en un fenomen col·lectiu. Aquest investigador assegura que "la decisió de cada individu ja no és suficient per evitar aquesta intrusió en la privadesa".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.