L'oceà Àrtic continua perdent gel

Amb cinc milions de quilòmetres quadrats de superfície gelada aquest any, l'Àrtic continua la tendència de perdre gel a l'estiu, malgrat que la superfície congelada és més gran que el mínim registrat el 2012 (en concret, 1,6 milions de quilòmetres quadrats més), segons han informat els científics de l'Institut Alfred Wegener (AWI) alemany. Mentrestant, a l'altre costat del planeta, l'extensió d'aigües gelades al voltant de l'Antàrtida ha marcat un rècord aquest hivern austral amb 30 milions de quilòmetres quadrats, enfront dels 19,65 milions de 2013.

“L'actual mínim d'extensió gelada a l'Àrtic mostra que continua la tendència a llarg termini de pèrdua de gel”, assenyala Marcel Nicolaus, físic de l'AWI. La superfície d'aquest estiu és igual a la del 2013. “Això no significa en absolut que s'estigui revertint la tendència a l'Àrtic, malgrat que l'extensió que continua gelada sigui superior a la dels mínims extrems del 2007 i el 2012”, continua Nicolaus.

En aquests anys, van tenir un paper important els fenòmens meteorològics. "El 2007, una àrea estable d'altes pressions a principis d'estiu va provocar la formació en el gel marí de múltiples tolls que, en absorbir energia del sol, van intensificar el desglaç", explica Lars Kaleschke, de l'institut d'investigació climàtica CliSAP d'Hamburg. "L'estiu del 2012 es va produir un desglaç excepcional en la part submergida i, a l'agost d'aquest any, una forta tempesta va trencar extenses zones gelades".

El límit congelat s'ha situat a només 500 quilòmetres del pol nord

Aquest any s'han observat diferències regionals notables a l'Àrtic, recalquen els experts. La segona quinzena d'agost, el buc científic alemany Polarstern no va poder trencar el gel al nord de l'arxipèlag canadenc, mentre que al mar rus de Laptev, la vora del gel se situava més al nord del paral·lel 85, a només 500 quilòmetres del pol nord, quan el 2006 la distància fins al mar obert era més del doble.

Les condicions són molt diferents als casquets polars, assenyalen els científics de l'AWI. "Mentre que l'Àrtic és un mar envoltat de masses de terra, una espècie de Mediterrani, l'Antàrtida és un continent cobert de gel envoltat per l'oceà austral, i aquí els corrents circumpolars limiten l'expansió del gel", apunta Kaleschke. "Els vents i les onades influeixen en gran mesura en la vora gelada; a més, les precipitacions i la fusió de les glaceres determinen l'aportació d'aigua dolça que, al seu torn, condiciona la quantitat de gel que es forma a l'hivern".