Les cares del conflicte de Can Vies

El desallotjament del centre social okupat de Can Vies, a Sants, té molts protagonistes: els ocupants; els veïns organitzats en entitats i els que senzillament viuen al barri de Sants i han de suportar la tensió; els comerciants que tenen por de perdre vendes o veure com els trenquen els aparadors, i els polítics de l'Ajuntament de Barcelona, que no van ser capaços de preveure el conflicte que estaven a punt de desenterrar.

El desallotjament policial de dilluns passat i les quatre nits d'aldarulls posteriors els han situat a l'ull de l'huracà. Els Mossos d'Esquadra han detingut en sis dies 61 persones acusades de desordres públics, danys i resistència a l'autoritat. La immensa majoria tenen entre 20 i 30 anys.

Ara cal solucionar el problema al més aviat possible i aconseguir que s'aturin els aldarulls. El paper que jugui cadascun serà vital perquè, després que passi la tempesta, es mantinguin les bones relacions que sempre han predominat entre tots els agents del districte de Sants. L'equilibri històric d'aquest barri obrer trontolla a mesura que es va tibant la corda.

Els representants de l'Ajuntament (l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias i el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí) i els dels okupes són els actors més actius tindran l'última paraula. Però la resta, els comerciants i especialment els veïns, no han volgut quedar-se com a simples espectadors i han fet un pas endavant per intentar intervenir, reclamar diàleg o donar la seva visió per solucionar un conflicte sense precedents.

Tots ells tenen punts de vista diferents; en alguns casos, fins i tot oposats. Aquests són els seus perfils i el paper que han exercit en aquest conflicte.

XAVIER TRIAS Alcalde de Barcelona. El regidor, contra les cordes

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, és el màxim responsable de la gestió d'aquest conflicte. Trias desconeixia que el desallotjament de Can Vies comportaria tants problemes, en part perquè el seu Govern té dificultats per prendre el pols al carrer. Després d'ordenar el desallotjament, al qual va assegurar que hi estava obligat, el convergent va explicar que el seu Govern havia tingut una “paciència infinita” amb els okupes. Després de veure la duresa dels incidents va obrir la porta a la negociació, però només si s'aturaven els “aldarulls”. En comptes de rebaixar la tensió, les protestes es van mantenir i Trias va haver de cedir una altra vegada: va paralitzar l'enderrocament. El conflicte de Can Vies l'ha posat contra les cordes quan falta menys d'un any per a les eleccions. El seu equip sap que, amb el seu Govern en minoria (té 14 dels 41 regidors), aquest conflicte li pot sortir molt car.

RUBÉN MOLINA Membre de Can Vies. La veu del col·lectiu

Aquest jove de 25 anys és membre de Can Vies i a l'assemblea li va tocar assumir les tasques de comunicació. És la cara visible del col·lectiu. En Rubén (que es fa dir Pau Guerra) està pendent de sentència pel setge al Parlament el juny del 2011, però insisteix que aquest és un assumpte “personal” i que ell, en aquest conflicte, representa tot el col·lectiu. I afegeix: “Can Vies no és un centre cívic, és un espai de lluita”. Com a portaveu, ha evitat condemnar la violència. Respon que “els desallotjaments també són violència”, com ho són “les retallades socials del Govern”. Reconeix que l'assemblea “no té capacitat per controlar la reacció dels manifestants davant la policia” i atribueix la ràbia al context social. Rebutja negociar amb Trias perquè “l'Ajuntament no té res a oferir”. Els okupes no volen que els donin un local; volen ocupar-lo ells o reconstruir-lo.

LLUÍS LLANAS Comerciants de Creu Coberta. El comerç apel·la al diàleg

Els comerciants del carrer Creu Coberta fa una setmana que obren els seus negocis enmig del que sembla un camp de batalla. Els contenidors d'aquest carrer -on es troba la seu del districte de Sants, que està en el punt de mira dels manifestants- ja s'han hagut de renovar en diverses ocasions perquè els cremen contínuament. “Condemnem tot tipus de violència i apel·lem al diàleg”, explica el president de la Associació de Comerciants de Creu Coberta, Lluís Llanas. Els comerciants, que aquest cap de setmana omplen els carrers amb parades per celebrar una festa romana, temen l'efecte dels disturbis. “Animem les dues parts a resoldre el problema”. En un comunicat, denuncien: “No és admissible que els nostres eixos comercials es converteixin en objectiu dels violents”.

JORDI MARTÍ Regidor del districte de Sants-Montjuïc. El responsable del desallotjament

Els okupes han llançat contra Jordi Martí tota mena d'acusacions. Diuen que ha actuat amb “cinisme i arrogància”. Abans del desallotjament, es va reunir tres vegades amb la Plataforma de Suport a Can Vies per buscar una sortida. Malgrat les acusacions, entitats que hi han negociat el consideren un dels regidors “més dialogants”. Però com a regidor de Sants-Montjuïc, ell era el responsable de l'actuació del Consistori i la seva cara s'ha convertit en el blanc de totes les crítiques. L'han acusat de “no entendre res” perquè ni tan sols viu al barri. La tensió l'ha obligat a suspendre algun dels actes previstos a Sants per evitar protestes. Fins ara no havia tingut gaires problemes de governabilitat. Els okupes han demanat que dimiteixi: l'acusen de ser el responsable del desallotjament i de l'enderrocament.

JOSEP MARIA DOMINGO Associació de veïns. El mediador amb els okupes

El seu paper ha estat clau. L'associació de veïns ha mantingut des de sempre bona relació amb els okupes de Can Vies. “De vegades hem hagut de cridar-los l'atenció, però també es tracta d'això”, explica amb un somriure. Amb el conflicte encès, aquesta entesa s'ha mantingut: “La nostra relació segueix igual que abans del desallotjament”. Domingo veu molt clar que l'Ajuntament va cometre “un error” en desallotjar Can Vies i assegura que les protestes “eren més que previsibles”. Domingo ha intentat intervenir entre els okupes i l'Ajuntament. Va aconseguir que es fes un primer pas i va asseure a la mateixa taula el regidor del districte Jordi Martí, el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Rabell, i els membres del centre social. Els okupes hi estaven convidats, però no s'hi van presentar. Segueix sent una peça clau, ja que el moviment okupa el té molt en compte.

ELISENDA BLASCO Veïna de Sants. Quan la indignació aflora

Elisenda Blasco viu des de fa cinc anys davant del que va ser el Centre Social Autogestionat de Can Vies. Com a veïna, no té cap queixa dels que n'han estat els ocupants durant 17 anys: “Si feien algun concert, després sortien a escombrar el carrer”. Segons ella, l'única molèstia que podien provocar els okupes era que “es tracta d'un col·lectiu que s'autogestiona i això els converteix en antisistema, una cosa que no agrada als polítics”. Blasco insisteix que no justifica els actes violents, “que han fet aflorar la indignació de la gent”, però reconeix que “ningú no hagués fet cas de Can Vies si no arriba a ser per la violència, i això és una pena”. No té tan clar que el millor sigui que torni la tranquil·litat. “Què vol dir que torni la calma? Voldrà dir que s'ha derrocat Can Vies i ja està. A mi aquesta rebel·lió social no em sembla tan malament”.