Una cronista amb molt d’art

"Tinc un regal per a tu”. Una veu ferma i segura omple per complet una aparença fràgil. El regal són dues còpies de dos dibuixos. La periodista i escriptora Margarita Rivière (Barcelona, 1944) no només escriu. Va haver-hi una època, fa ja unes dècades, en la qual es va dedicar a dibuixar moda. I ara aquestes il·lustracions s'exposaran per primera vegada en una mostra sobre prêt-à-porter català que es va inaugurar el 27 de juny passat al Palau Robert de Barcelona. “Quan vaig veure els dibuixos de Margarita Rivière em van interessar molt, perquè captaven d'una manera impecable aquest pas del món de l'alta costura al del prêt-à-porter i alhora posaven de manifest un canvi radical d'estètica, tant a la roba com en la manera de representar-la”, explica Josep Casamartina, responsable de l'exposició. “Els seus dibuixos són desenfadats, encantadors, més propers al món del petit príncep de Saint-Exupéry, icona de la joventut de l'època, que a les il·lustracions de moda segons el costum. Per a ells, el temps no ha passat i ens apareixen joves i frescos, com si s'acabessin de fer, igual que la roba que mostren”.

“Per als seus dibuixos, el temps no ha passat, apareixen joves i frescos, com si s'acabessin de fer”, diu un expert

Aquests dibuixos, molt pop, han romàs tancats durant anys en una caixa. Ningú no els va veure. Ningú no els va tocar. “Era l'any 1964. Jo volia ser dissenyadora de moda. I vaig tenir la sort que el meu pare em va enviar a fer un stage a una empresa de disseny de París. Allà vaig dibuixar molt. Quan vaig tornar, vaig entrar a la revista Marie Claire”.

Amb el seu ingrés a l'escola de periodisme el 1969, Margarita Rivière va abandonar el dibuix. I mai més no va tornar. Però sempre va estar connectada a la moda i va escriure nombrosos articles i llibres; el més representatiu, Diccionario de la moda del siglo XX,que es reedita a finals d'any amb Random House Debolsillo. Encara que a l'enorme llibreria de casa seva, a Barcelona, hi ha còpies de les seves obres, com el seu original Historia de la media, un dels seus primers llibres, i La moda, ¿comunicación o incomunicación?, amb pròleg de José Luis Aranguren.

Parla amb energia. Les seves paraules sonen optimistes. I en ocasions, nostàlgiques. Sempre de la moda del passat. I què passa amb el nostre segle? “Jo sóc una experta del XX. A partir del XXI vaig tancar el meu arxiu”. Somriu i prossegueix. “He fet una recopilació de totes les revistes de moda del segle passat, una selecció que ho cobreix tot de Vogue a Marie Claire”. I és que aquesta periodista, que va ser directora d'Efe i és col·laboradora habitual d'EL PAÍS, ha viscut sempre envoltada d'aquestes publicacions a casa, primer pel seu pare, que va ser publicista, però després per ella mateixa. Una herència d'unes tietes li va permetre completar el millor repertori. Solament arrufa el nas quan parla de la moda actual. “El que preval ara és la llibertat total. El que era de dictadura s'ha traspassat al cos. Si no tens unes mesures determinades estàs fora del cànon. De la roba hem passat al cos”. I això ja no va amb ella, ja que ella es “va treure els talons” ja fa molts anys, “quan els meus fills eren petits. El que més em molesta és que la meva aparença la determinin uns altres. I això no ho he sabut fins molt de temps després”.

La moda s'ha destruït ella mateixa perquè s'ha democratitzat. Avui existeix només com a mite” Margarita Rivière

“La moda s'ha destruït ella mateixa perquè s'ha democratitzat. Des del meu punt de vista, la moda del vestit existeix avui només com a mite, el que influeix és la pluralitat social. L'actual és benintencionada, però amb una falta total d'empresaris, excepte el senyor Amancio, és clar”. Rivière també es mostra crítica amb l'actual paper d'algunes revistes que “en determinats moments van ajudar les dones a alliberar-se. La primera vegada que vaig llegir la paraula orgasme va ser a l'Elle, en un article de Marcelle Auclair. Ara ja no sé si les ajuden… o les converteixen en Barbies”. Rivière és abans de res periodista. Ho explica un company de professió, Xavier Vidal-Folch: ­“Perquè sempre es planteja les preguntes ­correctes. Va entrar en aquest negoci quan, a part de la dictadura, el mal gust i la carrincloneria, imperava en aquest ofici un masclisme atàvic. I així va aparèixer ella, fina, estudiosa i de bona família”. Ara segueix treballant, escrivint, però el que més li ve de gust és “parlar amb amics, lligar caps del que passa, contrastar idees, prendre el sol a la primavera, escoltar tot Mozart, aprofundir els meus escassos coneixements de sociologia, passar temps amb els meus fills, llegir clàssics que no he llegit, acabar d'ordenar els meus arxius, batallar pels efectes curatius de la cultura i, sobretot, anar a poc a poc!”. Això de pintar, de moment, haurà d'esperar.

No us perdeu els dibuixos de joventut de Margarita Rivière.