La Fiscalia es querellarà contra Carme Forcadell per desobediència

La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, no té dubtes ni dóna marge perquè algú en tingui: el ministeri públic actuarà contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre una votació sobre el procés independentista. Madrigal es va valer ahir del principi de jerarquia que regeix la institució per ordenar a la Fiscalia catalana que elabori una querella contra Forcadell pels delictes de desobediència i malversació. A diferència del que va passar després de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, aquesta vegada no hi ha veus discrepants en la Fiscalia catalana sobre la necessitat d'interposar la querella. El text es presentarà en els propers dies davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons fonts judicials.

El passat 27 de juliol, el Parlament va fer un pas més en el procés de ruptura amb la resta d'Espanya. La presidenta de la Cambra va permetre que es votessin les conclusions de la comissió d'estudi de l'anomenat procés constituent. El Tribunal Constitucional havia advertit directament els membres de la Mesa que havien d'“impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que suposés impulsar el procés de “desconnexió”.

Després de la votació, el Govern espanyol, en funcions, va plantejar un incident d'execució davant del Constitucional, que el va estimar de forma unànime el 6 d'octubre. En la seva resolució, el TC va posar els fets en coneixement de la Fiscalia perquè valorés si havia d'exercir accions penals contra la presidenta.

“Parlar de tot”

Forcadell va replicar ahir mateix al comunicat emès per la Fiscalia General de l'Estat: “Convençuda que al Parlament s'ha de poder parlar de tot, sempre defensaré la llibertat i el dret de participació dels diputats”, va dir a través del seu perfil a Twitter.

Madrigal ha comunicat l'ordre al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que redactarà la querella per dos delictes: desobediència i prevaricació (dictar una resolució coneixent la seva injustícia). Per aquests mateixos delictes es processaran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i dos càrrecs del seu Govern, Joana Ortega i Irene Rigau. Segons el TSJC, Mas va seguir endavant amb la consulta independentista del 9-N malgrat que, cinc dies abans, el Tribunal Constitucional l'havia prohibit.

La resposta penal a la consulta del 9-N va provocar un cisma sense precedents al si de la Fiscalia. Els representants catalans no van veure indicis de delictes i es van negar a actuar contra Mas, Ortega i Rigau. El llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va haver de recórrer al principi de jerarquia per ordenar la presentació de la querella.