Meravelles del món en quatre versos

QUARTETES / ELS "ROBAYAT"

Omar Khayam

Traduccions:

Àlex Queraltó / Ramon Caja

Adesiara / Quaderns Crema

116 / 112 pàgines. 14 euros c/u

El nom d'Omar Khayam el relacionem de seguida amb l'elogi dels dies de vi i roses, i de la joventut que aviat se'n va. És el poeta més identificat amb el tema universal del carpe diem: viure intensament avui i despreocupar-se de l'endemà; gaudir dels plaers dels sentits i prescindir d'elucubracions metafísiques. Múltiples edicions, sovint poc rigoroses, ens n'han fet arribar el missatge primordial. Ara n'apareixen en català dues traduccions de l'obra literària, fetes directament del persa, amb el text original inclòs.

Khayam va viure entre els anys 1048 i 1131, temps en què per Europa floria l'art romànic i començaven les croades; a Nishapur, ciutat d'un imperi que anava del mar Caspi a l'Índia. Matemàtic, astrònom i savi en el sentit més ampli, la tradició li atribueix una col.lecció més o menys àmplia de robaiyat —en singular, robai, mot que significa simplement quartet: conjunt de quatre versos—. Es tracta d'epigrames, independents els uns dels altres, que giren obsessivament entorn d'uns mateixos motius: el caràcter perible d'aquest món, el retorn a la pols dels nostres cossos, la futilitat de les accions humanes, la inutilitat del consol que aporta la religió, la importància d'aprofitar el breu temps que ens ha estat donat en la contemplació de la bellesa i en una embriaguesa més epicúria que estrictament hedonista; tot plegat fins a configurar una visió del món coherent entorn de la resignació davant l'inevitable i de la urgència d'atendre les bondats de l'existència.

La raó humana és insuficient per superar els seus temors, per això la serenitat de Khayam és atractiva

Molt bona ha estat la recepció a Occident d'aquests quartets, d'ençà que Edward FitzGerald en va fer les primeres versions a l'anglès, a la segona meitat del XIX, potser perquè, més enllà de la potència de les seves imatges, aporta una veritat que feia falta formular. La modernitat es gira d'esquena a tota transcendència però la raó humana és insuficient per superar els seus temors, per això la serenitat de Khayam resulta tan atractiva.

Els dos reculls tenen característiques diferents que conviden a una lectura conjunta. Lluny del miler llarg de quartets que la tradició havia arribat a assignar-li, la investigació moderna ha estat molt restrictiva: Ramon Gaja ha traduït una edició persa del 1992 que en conté 178, mentre que Àlex Queraltó ha fet la seva pròpia tria de 157. En l'original, dels quatre versos rimen el primer amb el segon i el quart, quedant el tercer lliure: Gaja compon en decasíl.labs o alexandrins i manté l'esquema de rimes; Queraltó els tradueix a quatre línies de prosa però tenint cada una unitat de sentit. És costum oriental disposar les composicions en l'ordre alfabètic del so que rima: Gaja respecta l'ordre de la seva font, encara que no tingui sentit en una traducció, i Queraltó opta per una ordenació temàtica que afavoreix l'estudi del contingut. Tots dos acompanyen la seva feina amb la presentació d'unes dades bàsiques, però, tot i tractar-se d'edicions de divulgació, hauria valgut la pena que els pròlegs fossin una mica més extensos.

Traduir sempre és interpretar. Deia Borges, parlant de Fitzgerald, que de la conjunció fortuïta d'un astrònom persa i un anglès excèntric en va sorgir un poeta extraordinari que no s'assembla a cap dels dos. No direm tant ara, però sí que tenim dues magnífiques oportunitats d'accedir a un poeta de fa mil anys que retrata les nostres íntimes inquietuds i ens esperona encara a viure sense defallir.