Àurea Márquez, actriu: “Sigui per por o per prejudicis, ignorem el que no entenem”

Va començar amb vint-i-pocs anys i des de llavors no ha deixat ni els escenaris ni els platós de televisió. Àurea Márquez (1969) ha treballat amb els noms més reconeguts del panorama cultural català, i de moment no té intenció de frenar. Interpreta La dona del tercer segona a l’Espai Texas ,un monòleg de Víctor Borràs estrenat al Festival Grec del 2021 sobre com es conviu amb una malaltia mental, però a ulls del qui cuida, i no del qui ho pateix. El personatge s’enfronta a l’estigma que acompanya un trastorn psíquic en una societat que aparta la mirada. “Sigui per por o per prejudicis, ignorem el que no entenem. Quantes coses ens passen pel costat i en quantes podríem ajudar amb un gest senzill. Ens hem de poder mirar, i encara que no ens agradi, reconèixer-nos”, diu Márquez.

Encara que creu que el teatre no fa miracles, sí que és imprescindible per remoure consciències. “Una espectadora que venia d’un col·lectiu de persones amb malalties mentals em va comentar com gràcies a l’obra havia entès la seva mare, havia pogut veure més enllà del seu propi dolor. Això et fa adonar que allò que fas té sentit”, explica. Toqui de més o menys a prop, l’obra apel·la a l’empatia i la comprensió. L’actriu, que té un fill de la mateixa edat que el personatge, hi va connectar ara fa quatre anys des d’aquest ‘amor de mare’ i no se n’ha desfet mai més. “Després de més de cinquanta bolos, el text em col·loca en el mateix lloc que el primer dia”, resumeix.

Però trepitjar les taules no sempre li ha estat fàcil. Va patir atacs d’angoixa durant una època de la seva vida on veia el públic com els jutges d’un tribunal horrorós. “Em va agafar molt per sorpresa. Em vaig bloquejar, gairebé no podia ni parlar, i no vaig poder acabar l’obra. A partir d’aquí, vaig haver de posar fil a l’agulla”. La teràpia la va ajudar a superar el pànic escènic. “Ara, si tinc alguna rèmora de tot això, no m’espanta. Si torna a venir la por, que s’assegui amb mi que ho farem juntes”.

Si Àurea Márquez no està en alguna sala de teatre, està gravant capítols de la telenovel·la Com si fos ahir. Són prop de vuit anys, vuit temporades i 1500 capítols formant part de la sèrie de migdia de TV3. Encara que el fenomen de les celebrities televisives ha canviat molt des dels noranta, la fidelitat del públic continua sent intocable i en part és per la complicitat entre els actors que la protagonitzen. “Amb la Sara Espígul -actriu de la mateixa sèrie- és terrible. Comencem a riure i no podem parar. Jo em clavo l’ungla i em faig tot el mal que puc per no riure, i ella s’imagina que la criden del despatx del productor i la foten fora. Cada una amb els seus trucs”.

Aquesta entrevista es va emetre al programa Tot és comèdia, de SER Catalunya el 9 de març. Podeu recuperar-la en aquest enllaç.