Les cent cinquanta vides del lector català

Superada la ressaca de Sant Jordi, ja podem treure a passejar el gran elefant a la sala. Ho saben els editors, ho saben els llibreters i ho saben els autors: a Catalunya (i a Espanya) es publica molt per sobre de la capacitat lectora del país. Per explicar el problema no funciona la metàfora del peix, necessitem un cetaci que es mossegui la cua. Les editorials –petites, mitjanes o gegants-- tenen cada cop més competència i, contra la lògica del temps i de l’espai, s’imposa una lògica industrial que les força a seguir estampant. Els llibreters difícilment poden disposar de fons i viuen aclaparats per una invasió de novetats impossible de deglutir. Els autors saben que, en el millor dels casos, el seu llibre viurà agònicament entre quatre i sis setmanes a les taules de novetats. I els lectors, fins i tot els empedreïdíssims, no tenen manera humana ni divina d’assumir una allau de títols que funciona com la neu als dibuixos animats: a mesura que rodola muntanya avall, la bola es fa gegant.

En sintonia amb la moda nacional de quantificar-ho tot, val més posar-hi xifres. L’any 2022, l’últim del qual hi ha dades, es van editar 11.594 títols en català. Dit d’una altra manera, en el mateix any es van publicar més llibres a Catalunya que a Bèlgica (10.559), que té gairebé quatre milions més d’habitants, i gairebé tants com a Grècia (13.218), amb una població de 10 milions i mig. En el cas de França, un dels països d’Europa que pot vantar-se de tenir més lectors, es van publicar 111.503 títols, però amb un matís intel·ligentíssim: de tots aquests llibres, les novetats no arriben a 39.000. La raó és tan lúcida i el gest tan assenyat que hauríem de brindar amb xampany cantant la Marsellesa: els editors francesos han decidit conjurar-se per no saturar el mercat i han prioritzat la reimpressió del fons. El moviment és doble: una aposta pel catàleg i els títols de fons i una reducció de la novetat més fungible. Que un dels països amb millors índexs de lectura funcioni amb la consciència de “mercat saturat” hauria de fer envermellir la indústria llibresca catalana.

Que un dels països amb millors índexs de lectura funcioni amb la consciència de “mercat saturat” hauria de fer envermellir la indústria llibresca catalana.

Imaginem un lector ideal, una persona que llegeixi entre molt i moltíssim i que tingui el noble objectiu d’estar al dia del que es publica cada any en català. Dels 11.594 títols de l’any 22 en restarem generosament 4.594 en concepte de llibre escolar i manuals de text, per centrar-nos només en literatura. El nostre lector ideal ara només ha d’entomar 7.000 novetats. Decidim que en llegeix tres per setmana, així li queda temps per menjar, dormir i treballar una estona (poca, que per això és un ideal). Amb tres llibres setmanals, n’haurà llegit 144 al cap de l’any. De manera que per poder acabar-se els 7.000 títols publicats, necessitarà 48 anys i mig. Durant els quals haurà acumulat 340.000 lectures pendents. Si no vol embogir, el lector ideal necessitarà 150 vides.

El sector del llibre és la primera indústria cultural a Catalunya, amb un volum de facturació d’uns 1.442 milions d’euros. Però no hi ha lògica industrial ni consideració econòmica que justifiqui la desmesura productiva. No m’imagino la indústria càrnica fabricant entrecots com bojos en un país més aviat vegetarià. A la desitjable consciència ecològica hauríem de sumar-hi la consciència de mercat, el coneixement realista de l’entorn, la necessària pregunta de quina comunitat podrà llegir les 30 novetats al dia que estem imprimint de mitjana.