No parlis català

És ben clar que cada vegada hi ha més motius per deixar de parlar el català, i ja va essent hora que els sistematitzem i oferim al lector informació de servei sobre com abandonar per fi una llengua moribunda. Si és que estem fent el préssec. Per descomptat, tot plegat també pot servir d’arguments per a tots aquells que, essent parlants d’altres llengües, necessiten munició per bescantar l’altre a causa, justament, de la dèria aquesta de parlar una llengua moribunda.

No parlis català perquè fa pagès. Dalt del tractor només s’hi enfila gent que parla català, de manera que la sola enunciació d’una frase en aquesta llengua t’estarà equiparant amb individus sorruts que només pensen a ensulfatar i es passen el dia a la cort de porcs. Si tens l’infortuni de lluir una parla poc interferida pel barceloní o pel castellà, amb allò que se’n diu un català “tan tancat”, amaga-la, perquè si hi ha una cosa pitjor que el català és el català pagerol.

No parlis català perquè fa burgès. Parlar en català et col·loca còmodament entre la classe alta i t’atorga un títol de propietat d’una torreta a la Cerdanya. Tots sabem que la cultura catalana presenta una bifurcació ben nítida entre allò que alguns en diuen la Catalunya real i popular, sota el mantell d’un bilingüisme venturós, i la cultura dels catalanets que no baixen de la Diagonal. Per descomptat, el fenomen que al seu moment l’alta burgesia abandonés el català en favor del castellà és circumstancial. Si parles català, el burgès ets tu.

No parlis català perquè quedaràs com un supremacista. Abandona aquesta obsessió de parlar en català a persones que és evident que són racialment estrangeres. Que no ho veus, que si és negre no t’entendrà? Si intentes parlar-hi en català, l’única cosa que fas és mostrar-li la diferència de races i recordar-li que no és d’aquí, a banda d’obligar-lo a parlar o entendre una llengua que no hi té cap obligació. Si està treballant per exemple en la restauració, l’afront de demanar “un cafè amb llet” es multiplica amb l’actitud classista de voler humiliar algú recordant-li que està al teu servei.

No parlis català perquè no fa cosmopolita. Abandona aquesta obsessió de parlar en català a persones que és evident que són estrangeres, aquest cop sense “racialment”. Ara ja no es tracta de demanar un cafè amb llet al bar de la cantonada, sinó un te matxa al brunch que abans era la merceria del barri. És ben idiota voler parlar en català quan tots els productes ja són directament en anglès (cupcake, lemon pie, avocado toast), i qui no sap prou anglès per esmorzar en condicions? En molts casos és molt possible que ni el castellà et serveixi.

No parlis català perquè no fa modern. Tots volem participar en converses amb referents compartits, aquella sèrie de moda o el pòdcast enrotllat, i si la llengua del grup tendeix a ser el castellà, no pretenguis ara quedar com un carrincló. La feina que tindràs si al Tinder i el Grindr se t’acut de mirar de lligar en català.

No parlis català perquè tothom sap castellà. Les llengües són per comunicar-se, i si saps castellà tens via lliure per comunicar-te amb tothom. Què amb tothom, amb tot el món! Parlar una llengua minoritària és només una colossal pèrdua de temps i tots sabem que el castellà és la llengua de la convivència que ningú ha imposat mai enlloc.

No parlis català perquè ets un maleducat. Això ha estat sempre així, adreçar-se en català a algú que parla castellà és de mala educació. I encara és de més mala educació anar per zones castellanoparlants fent servir el català (jo què sé, per exemple a la cua del Museu del Prado perquè estàs vacances i amb els fills parles sempre en català), ja que segons com estàs parlant en alguna mena de codi secret: alguna cosa dius que no deus voler que els altres entenguin.

No parlis català perquè semblaràs indepe. Bé, si ja ho ets no et resultarà un problema, però tingues en compte que l’independentisme i la murga del Procés s’han apoderat d’una llengua que era de tots i han fet que ara el català sigui només d’una part dels catalans. Molta gent que abans el parlava pels descosits justament ara l’han deixat córrer per això. Tant hi fa que en cert moment l’independentisme volgués aplegar també els castellanoparlants, al capdavall tot plegat era una filfa.

No parlis català perquè resultes agressiu. Està demostrat que demanar que l’altre s’expressi en català (jo què sé, per exemple a una cantant catalana perquè resulta que bona part del seu públic és catalanoparlant) és una agressió, perquè estàs intentant imposar una llengua que l’altre, malgrat que la parla i diu “ei, que a mi en català m’encanta, jo fins al final amb el català”, ja ha decidit no fer servir per a la seva expressió artística. També és sabut que les expres­sions en español o english són invitacions modèliques a fer-te entendre millor.

No parlis català perquè no arribaràs enlloc. Això sobretot si ets un influèncer d’aquests. Si vols arribar a força gent, no facis servir una llengua sense mercat, no cal ser una llumenera per saber que en castellà i anglès hi ha molt més públic i arribaràs més lluny. Compra’t un micro, una cadira d’aquelles d’astronauta, i prepara’t a recollir diners a cabassos.

I sobretot no parlis català a casa. Com pot ser que hi hagi gent que parla català a casa? De debò és possible? Quin sentit té transmetre una llengua que no parla ningú i alhora et fa pagès, burgès, supremacista, gens cosmopolita ni modern, indepe, agressiu, maleducat, un inútil a les xarxes socials, si a més a més ja parles castellà? Com els pots fer això als teus fills?