Barcelona, la millor botiga del món?

L’arxiconegut eslògan de “Barcelona, la millor botiga del món” amagava una pregunta crucial que molts no vam saber detectar: per a qui hi va a comprar o per a qui hi va a vendre? No s’ha de tenir un MBA per adonar-se que, des de fa un bon grapat d’anys, la nostra estimada ciutat només obre les portes a qui concentra tanta fortuna que entén l’art de muntar negocis com un simple hobby. Concretament, els acull dins del recinte de Fira de Barcelona, perquè, per si no n’hi havia prou amb liderar els rànquings de destinacions turístiques, la capital catalana s’ha entestat a desenvolupar una nova faceta convergent: la de ser centre i punt neuràlgic de qualsevol congrés.

Fa un parell de setmanes va anunciar-se que a l’abril Barcelona tindrà la sort, l’oportunitat i l’encàrrec de Déu d’acollir la convenció anual de —so de tambors — McDonald’s. Tot i que a prio­ri pot resultar una localització un pèl desubicada per allò d’Estrella Damm i la dieta mediterrània, l’aposta té tota la lògica. Quina amfitriona millor que la BCN cosmopolita, experta reclutant CEOs de startups de diferents nacionalitats del primer món? Quina metròpoli més representativa dels falsos segells de control de qualitat que aquesta, especialista a fer promeses institucionals en rètols de neó que il·luminen el camí a l’hotel a borratxos que canten Sweet Caroline? Al cap i a la fi, el que hi ha sobre la taula és un mateix horitzó d’integració social. De la mateixa manera que la multinacional càrnia es compromet amb els vegetarians i la lluita mediambiental introduint en la seva carta mitja poma en un embolcall de plàstic, aquí hem sigut capaços de reunir un anglès, un alemany i un suís sota la mateixa estampa diària. Que és la d’entrar en una cafeteria de colors pastel i demanar un plat d’allò que els fa sentir-se a prop de casa, és a dir, una torrada d’aire amb farina integral i alguna llavor estranya. O un brownie o un te matxa. Tant se val: l’important és que no se’ls serveixi un entrepà de botifarra, no fos cas que corri la veu per l’@22 que apostem pel producte local i se’ns acabin el Sònar, el Mobile Congress i la trobada de marques de suplements per a astronautes que encara s’ha d’inventar.

Sovint denunciem la pèrdua d’un sentiment de comunitat davant la manca de garanties de subsistència bàsica com l’accés a l’habitatge o l’estabilitat del món laboral; hi ha, però, alarmes no menys subtils que vaticinen una crisi d’identitat col·lectiva, com és un espai de poc més d’un milió i mig d’habitants arreplegant més de dos mil congressos a l’any. Que Barcelona esdevingui un territori idòniament neutral per celebrar d’aquí a uns mesos la trobada imperial del fast food, o de qualsevol altre pretext turbocapitalista, no la converteix en un emblema de modernitat, sinó en una profecia apocalíptica. Una reproducció de tot allò que ambiciona sense cap mena de consistència interna; i és que, de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.