Jaguars, pitons, taràntules i altres bestioles de segona mà

“Et penediràs dels llibres que no t’hagis endut”. El llibreter ho diu de bon rotllo i amb un somriure als llavis, simplement constatant un fet, però a mi em va sonar com una maledicció bíblica. Com si Medea m’assenyalés amb el seu dit ossut (hm... em sembla que confonc Medea amb Malèfica). La maledicció del llibreter d’ocasió. Jo ja era la tercera vegada que visitava la parada i altre cop havia escollit mitja dotzena de llibres imprescindibles, amb la frustració i el dolor de no poder endur-me tots els que se’m desplegaven seductors davant dels ulls. Perquè a veure com t’ho fas per emportar-te més de dos mil llibres en moto, i després on els poses. L’horror és de vegades la felicitat passada de voltes. Quan desitges una cosa i se t’ofereix a carretades el resultat és la tortura màxima, la pitjor juguesca del dimoni.

El cas és que en la 72a Fira del llibre d’ocasió, antic i modern de Barcelona (al passeig de Gràcia, fins diumenge passat), a la parada 28, la de la llibreria Reus-París-Londres, s’oferia una fabulosa col·lecció de llibres de ciències naturals d’una qualitat extraordinària, la majoria en anglès, a un preu d’escàndol: 10 euros el volum independentment de la mida i l’estat. El material és senzillament increïble: assajos moderns i clàssics sobre qualsevol tema de la natura, estudis científics, treballs d’alta divulgació, monografies dels animals més variats (les d’aus de Helm!), guies de camp de fauna d’arreu del món, incloent-hi els llocs més remots, llibres de gran format amb il·lustracions meravelloses, narrativa de la natura (una primera edició de The snow leopard)…

Quan el llibreter, Joan Ferré Pamies, em va dir la frase que encapçala aquestes línies, jo ja havia seleccionat, entre diversos tresors, un llibre sobre piranyes (Piranhas, fact and fiction, de John R. Quinn), un altre sobre el misteriós calamar gegant (el de referència que feia anys que buscava, de Richard Ellis, The search for the giant squid), un més sobre jaguars (An indomitable beast, de l’especialista Alan Rabinowitz) i els llibres respectius sobre blauets i picots de tot el món. No és que hauria pagat deu vegades més per cadascun d’aquests llibres, és que m’hauria venut l’ànima a canvi.

Entre els llibres que s’estenien sobre les taules formant una visió de desmai stendhalià versió pàgina impresa hi figuraven tant títols imprevistos dels quals desconeixia l’existència (tot i que hi somiava) com d’altres que feia molt de temps que desitjava tenir. Allà hi teníem (i el vaig atrapar amb les mans trèmules de seguida) Mi búho, de Bernard Heinrich (Labor1989), un llibre que jo mateix havia citat en un article de no fa ni un mes i que sempre havia volgut tenir! I el seu complement perfecte, el volum de gran format Owls of the world de Rob Hume, il·lustrat espectacularment per Trevor Boyer. És impossible aproximar-se ni tan sols a descriure les meravelles de la col·lecció de llibres desplegada a la parada 28, convertida en el Jardí de l’Edèn. Quan el llibreter va veure que subjectava com si fos el Sant Grial Snakes in question, el llibre de l’Smithsonian sobre tot el que un voldria saber sobre les serps però no s’atrevia a preguntar (és possible encantar serps?, són verinoses totes les serps amb caputxa?, com puc mantenir les serps perilloses lluny de casa?), i que fins i tot em queia una llàgrima, se’m va apropar i em va dir que si estava interessat tenia unes quantes caixes sense obrir sota el taulell, i jo només li vaig poder contestar amb un sospir i un conat de desmai.

Em va explicar que tota la col·lecció, venuda per la vídua, era propietat d’una sola persona, un home que tenia un obvi interès per les ciències naturals, amb certa predilecció pels rèptils, secció serps verinoses, i les aus, tot i que sense descartar mamífers, peixos (taurons!), insectes i qualsevol altre organisme, fins i tot els crancs. No em va revelar el nom del propietari, però sí que no era un científic sinó un aficionat d’alta gamma i que treballava en el sector de la banca, la qual cosa no explica el seu interès per la natura però sí el fet que pogués adquirir una col·lecció com aquesta, que a preu de mercat val una morterada. N’hi ha prou amb dir que qualsevol dels centenars de guies d’animals que es venen tan barates a la fira, a la propera llibreria Oryx, temple dels aficionats a la natura, et val gairebé com un safari. Curiosament l’amo d’aquest fons que inclou Peces del mar de Okhotsk o Mammals of Madagascar tenia també la col·lecció completa de La Sonrisa Vertical, que també es ven a la parada.

Mentre em recuperava en una cadira de tantes emocions —acabava de trobar Los mamíferos, de Time-Life (1969), un dels meus primers llibres d’animals—, en Joan em va explicar que havia tingut els seus dubtes a l’hora de treure el fons a la fira, sobretot per la profusió de llibres en anglès, però que la resposta havia estat magnífica. “Hi ha gent que torna i torna, com tu, i fan la mateixa cara. Se n’enduen piles senceres, aclaparats per tot el que deixen. Compren de tot, encara que cadascú té les seves preferències; hi ha un client que s’emporta sobretot obres de granotes. Venen molts membres de grups d’ornitologia, entre els quals ha corregut la veu. Ja dec haver venut més de mil llibres”. Li vaig comentar la feliç coincidència que precisament aquest cap de setmana és la fira dels ocells del delta de l’Ebre, el Delta Birding Festival (que en aquesta edició posa l’accent en la fauna amenaçada de Catalunya), amb profusió d’activitats, entre les quals l’observació d’aus. Tot i que difícilment et pot fer gaire servei a la Tancada la guia d’ocells amenaçats d’Àsia.

“Ahir en vaig agafar tres”, m’explica l’ornitòleg José Luis Copete, que ha arribat una mica tard a la festa. “El millor? A dictionary of birds, de Bruce Campbell. Sí, ja sé que tu t’has emportat Die Greifvögel der Welt, de Brown i Parey, una joia, massa per a tu que a més no llegeixes en alemany”. Molts altres amics han compartit les seves adquisicions, exhibint la satisfacció per allò aconseguit (i l’enveja pel que van deixar i es van emportar d’altres). L’arqueòleg i naturalista Jordi Serrallonga destaca entre les seves compres, fent-nos dentetes, The lost ark, de Karl Shuker, amb pròleg de Gerald Durrell, sobre els animals nous o redescoberts al segle XX. El biòleg i conservador a CosmoCaixa Álex Pérez Jiménez, feliç posseïdor de la guia de granotes de Belize (no és broma, jo no podria fer broma amb aquestes coses), s’ha comprat la barbaritat de 36 títols. “El dia 10 me’n vaig endur 15, especialment guies, tota una ganga”, m’explica, “llavors vaig haver d’anar a Burgos per muntar el mamut” (no es pot negar que tinc amics interessants). “Segurament va ser llavors que tu vas enganxar el de les serps gegants. Algú se m’ha endut també la guia d’aus de la Xina. No deus saber qui s’ha quedat el manual de taràntules?”.

“El meu problema ara és on ho fico, tot això”, reflexiona l’Álex fent-se ressò d’un sentiment comú (i del sentit comú, una mica tard). “Hauré de fer neteja i deixar anar coses”, lamenta.

Jo estic igual, però obro la meva millor adquisició, The giant snakes, the natural history of the boa constrictor, the anaconda and the largest pythons, de Clifford H. Pope (Alfred Knopf, 1961), tapa dura, ofidi serigrafiat a la coberta, dedicatòria a la gentil pitó Sylvia, “a superior serpent who inspired this study”, i la meva felicitat no coneix límits.

O sí? A veure, qui diantre té Coro-coro, el mundo del ibis escarlata?