La verge del Rocío, pic i repicó

Polònia, de la mateixa factoria de l’Està passant de Toni Soler, no podia aquesta setmana estalviar-se un gag sobre la marededeu del Rocío. Millor dit, el va desviar per donar-li el protagonisme al president d’Andalusia, el barceloní de naixement Juanma Moreno Bonilla, a qui han fet sortir repetint les seves conegudes queixes de falta de respecte a un poble i criticant l’humor selectiu de l’Està passant. Llavors la regidora del programa li mostra el vídeo de quan van treure la Moreneta sense el seu fill estimat. L’havia enviat de colònies per evitar trobades amb determinats frares massa mainaders. A l’escena també fan aparèixer el Dalai-Lama, que ha agafat una sobtada notorietat volent que joves seguidors li llepessin la llengua, i, finalment, surt un musulmà repartint burques. Bonilla subratlla que molta solidaritat amb Charlie Hebdo, però que aquí no s’ha fet cap caricatura de Mahoma. Llavors, la regidora de Polònia li dona paper i llapis perquè pugui fer-la ell. Cosa que evita. Acabar el gag amb la por per dibuixar una caricatura de Mahoma no és la millor manera de tancar-lo.

L’esquetx de l’Està passant, llevat de la filigrana fallera del vestit, va tenir poca solta, amb una apreciable pobresa de recursos que presentava, insistentment, una marededeu necessitada de companyia, de qualsevol mena de companyia. Quan eren a meitat de l’escena van connectar, com és habitual, amb Toni Cruanyes perquè anticipés les informacions del TN. Una, i molt principal, era la sequera. Això, a la gent de l’Està passant, els va anar bé per treure novament la verge del Rocío i la conveniència d’un eventual miracle, però Cruanyes va agafar una prudent distància –”Poca broma”, va dir literalment, “poca broma que aquesta marededeu té molts devots”-. I Toni Soler que ja feia estona que flairava la gresca que vindria va secundar-lo: “Una devoció que respectem”.

El repicó de Polònia va tenir un regust defensiu. Van recordar, per exemple, que als carnavals de Coripe (Sevilla) l’any 2019, el Judes era Puigdemont que va ser afusellat i cremat. També llavors la parodia va ser portada a la fiscalia, o van dir que ho farien, pel president Torra i Junts. Com ara han fet, o han dit que farien, col·lectius andalusos i catòlics. És una pena que aquesta mena d’assumptes es vulguin resoldre a la fiscalia quan els mateixos evangelistes (Mateu) van escriure que la blasfèmia, llevat d’una mena molt concreta, era perfectament perdonable. Però aquestes aproximacions rialleres a unes verges tan estimades més que una burla sobre elles -sense escarni als seus devots- les baixa de la peanya i les fa habitar entre nosaltres. A mi, encara m’arriba al cor aquella marededeu de Montserrat que presidia l’escena final d’Operació Ubú (Els Joglars, 1981). Tipa de contemplar les martingales de la catalaníssima cort del rei Ubú, l’esfera que té a la ma cau amb gran estrèpit sobre la fusta de l’escenari. És obvi que hi ha moltes fórmules col·loquials per descriure aquesta bellíssima estampa.