Dol per Agustí Villaronga als Gaudí

L’Acadèmia del Cinema Català havia promès una gala dels Gaudí àgil i estricte en el compliment horari. No ho va ser. La graella de TV3 deia que la connexió s’acabava a les 0:35 hores i ho va fer a la 1:09 hores. Inevitable, si s’han de repartir 27 premis i hi ha barra lliure pels guardonats a l’hora dels agraïments. Aquest any no semblava que hi hagués cap avís als que s’allargaven imprudentment. Va ser una nit presidida, òbviament, pel dol per la mort d’Agustí Villaronga i els seus col·legues van dedicar-li més d’un sentit record. Una pèrdua, massa aviat.

TV3 va fer un seguiment exhaustiu dels premis més enllà de l’extenuant gala. De les 20.00 h a les 21.00 h va fer la crònica en directe de la catifa vermella. Elisenda Carod i el trio de Tot són problemes s’encarregava de les presentacions de la gent que feien desfilar per les seves posicions. Tots quatre portaven, i llegien, uns papers amb les preguntetes. El seu qüestionari era tan pobrissó i reiteratiu que no s’entén perquè els calia portar xuleta. Les preguntes més freqüentades eren per fer una porra sobre quants gaudís s’emportaria Alcarràs i per saber la marca dels vestits que portaven els convidats. Una xafarderia promocional que, en això la van encertar, feien sense discriminació de sexe. D’aquesta hora de xerrameca i banalitat, una frase memorable, la de J. A. Bayona: “les pelis, demà, seran igual de bones amb premi o sense”. Al TN vespre, que va obrir amb la mort de Villaronga, també es va parlar llargament de la gala amb noves connexions en directe. I a les 22.00 h. va començar el lliurament de premis. TV3 va fer la seva feina, administrant amb diligència plans i contraplans i la locució d’Ismael Martín i Carolina Rosich va ser, com sempre, documentada i solvent, sense trepitjar la cerimònia.

El problema era a l’escenari, a la producció que l’Acadèmia va encarregar a Gestmusic. La presentadora, l’actriu Llum Barrera, recitava amb professionalitat, com creient-s’ho, un guió sense gràcia, planer, amb els tradicionals tirs al gremi, però sense punteria. Només una al·lusió feta amb calçador al 25% de castellà a les escoles va semblar incomodar el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que seia al costat de la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, i del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Incomprensiblement, els dos polítics van aplaudir una reivindicació feta des de l’escenari per la cúpula de l’Acadèmia, reclamant que una autopista no obstaculitzés uns pressupostos necessaris. Tots dos van aplaudir. Què carai aplaudien?

El Gaudí d’honor era per al cronista de cinema -savi, cordial, humil- Jaume Figueras. El va rebre i va fer el discurs des de la primera fila. No crec que fos per un problema de mobilitat. Senzillament, la platea ha esta el lloc on hi ha passat, i passa, moltes hores de la seva vida. Va tancar el seu parlament recordant que Villaronga, als anys 70, va estrenar el seu primer curt, Anta mujer, amb Núria Espert, als cines del Círculo A que programaven Figueras, Antoni Kirchner i el malaguanyat Pere Ignasi Fages.

Entre records pels parents, justes reivindicacions i salutacions als nominats d’aquesta nit de germanor gremial, el discurs més fresc i emotiu va ser la de la jove actriu Carla Quílez (La maternal) de 14 anys. Va fer un crit per les mares adolescents sense cap coixí familiar: “Que el que no es veu també tingui llum”, va dir. Magre collita per una nit tediosa (amb alguna bona peça de música). I l’any vinent tornem-hi. Les acadèmies (catalana, espanyola, et alii) fent les seves festes infinites i nosaltres queixant-nos, també sempre, del mateix. Tot un avorriment.