Carla Simón: “Barcelona és una ciutat que m’ha acollit i encara tinc per explorar”

Mentre la seva pel·lícula ‘Alcarràs’ ha estat triada per representar Espanya als Oscar, Carla Simón, que ha estat mare fa pocs mesos, prepara el pregó de la Mercè i la carrera per l’estatueta daurada

La directora d’‘Alcarràs’ va anar a viure a Barcelona als 17 anys. 
La directora d’‘Alcarràs’ va anar a viure a Barcelona als 17 anys. carles ribas

La directora de cinema és enguany la pregonera de la Mercè, la festa major de Barcelona. Una ciutat on, amb interrupcions per estudiar a l’estranger, ha viscut des dels 19 anys. Reconeix que encara l’ha de conèixer del tot i n’aplaudeix la vida cultural. L’endemà de saber que Alcarràs representarà Espanya als Oscar, Carla Simón contesta l’entrevista de Quadern per videotrucada, amb alguna interrupció del seu bebè de pocs mesos.

Pregunta. Havia fet mai cap pregó?

Resposta. Sí. El del meu poble, Les Planes d’Hostoles, l’any que es va estrenar Estiu 1993. Vaig viure allà des dels sis anys fins als 17 que vaig venir a Barna. Hi torno molt, els meus pares viuen allà, està molt connectat a la meva infància, adolescència i joventut. Vaig fer de monitora, directora del casal d’estiu, feia ràdio... va ser molt bonic veure la cara de la gent.

P. Li fa respecte la solemnitat del Saló de Cent ple de gom a gom?

R. Fa respecte perquè és un altaveu molt gran. És difícil estar a l’alçada del que representen les festes de la Mercè i en aquest saló... val més no pensar-hi gaire.

Viu a Sagrada Família, on el turisme a vegades la fa enfadar però ressalta que també “és un barri molt barri”

P. Habitualment viu La Mercè? O és dels que aprofiten per marxar de pont?

R. La visc bastant, per mi La Mercè representa molt. Vaig arribar a Barcelona un setembre, a l’inici de curs, per estudiar i l’arribada està molt lligada a la festa major. Sempre que puc hi vaig, però a vegades per feina no hi soc.

P. Fins als sis anys va viure a Badalona, després fins als 17 a La Garrotxa... I des d’aleshores a Barcelona, però marxant a estudiar fora llargues temporades. Quina relació té amb la ciutat?

R. Quan vaig venir a estudiar, primer vaig estar dos anys vivint a Badalona, a casa els avis. I als 19 ja vaig venir cap a Barcelona, a l’Arc de Triomf, en un pis d’estudiants des d’on anàvem en tren a l’Autònoma. A partir d’aleshores em vaig quedar a la ciutat, però amb interrupcions: un any a Califòrnia i quatre a Londres, a més d’estades de mesos a París o Roma. Hi passo molt de temps i em sento barcelonina, però hi ha coses que encara no conec. He vist pregons d’altres anys de barcelonins de sempre que són un llibre obert. Per mi és una ciutat que m’ha acollit i sento que encara tinc per explorar.

P. De tot arreu on ha estat, hi ha alguna ciutat que admiri? On hagi pensat: aquí m’hi quedaria a viure.

R. Després d’haver viscut a tants llocs m’adono que Barcelona té la mida ideal. A Londres hi vaig ser quatre anys i molt a gust, però no hi viuria ni boja: per anar a fer una cervesa has de quedar la setmana abans i trigues una hora per arribar a tot arreu... Ara que vaig estar una temporada a Roma me’n vaig enamorar molt, és una ciutat de la que no parlem prou. Però com París, són llocs molt grans, m’agrada una mida més petita. A vegades he pensat en Girona, és a prop del meu poble i té una bona mida... però potser em faltarien altres coses, com el nivell cultural que té Barcelona, és perfecte, tens moltes propostes.

P. A vegades la vida cultural aquí estressa de tan intensa. La viu i disfruta molt?

R. Sí, sí que la disfruto. Per una banda hi ha l’oferta de cinema, que malauradament és difícil que arribi a ciutats petites. I després, hi ha exposicions, sempre penses que en podries veure més, però les que m’interessen les veig. Pel que fa a teatre i concerts, vaig amunt i avall per feina i se’m passen coses i em sap greu.

P. No ha rodat cap pel.lícula a Barcelona, ho té al cap?

R. Ara, al curt Carta a mi madre para mi hijo, hi ha l’escena del port i la casa d’època també és a Barcelona. Va ser la primera vegada i tenia una sensació molt estranya al dormir a casa durant un rodatge. Quan també he rodat a Barcelona és amb el projecte Cinema en curs, amb escoles i instituts que fan un curt al seu barri. N’he fet un al Poblenou, un altre a Sagrada Família, on visc, i he descobert llocs i localitzacions que no sabia que eren tan cinematogràfics.

P. Li interessa la ciutat com a matèria cinematogràfica? Les ciutats acullen històries petites que són universals, com les seves pel·lícules.

R. Sí, m’interessa. No ha arribat encara el moment de fer una peli aquí, però tinc idees que ja arribaran.

P. Amb el ritme pausat que té i veient la seva obra, no me l’imaginava vivint en una ciutat.

R. Acabo de tenir un fill i ja veurem. De moment estem aquí, tinc tota la vida social aquí, de marxar em fa molta por perdre la vida cultural. Potser amb nens l’aprofites menys, però em fa respecte no tenir tot això a prop. M’ho he plantejat, perquè he viscut la infància en un poble i té moltes coses positives... ho hem parlat amb la meva parella. També podem estar durant la setmana a la ciutat i anar els caps de setmana al poble. Ara estem molt bé aquí i ja ho valorarem.

P. Viu al barri de la Sagrada Família. Què en pensa de la pressió turística?

R. És un gran tema i a estones fa enfadar. Però Sagrada Família també és un barri molt barri. Visc al carrer Lepant i veig el temple des de la finestra, però un carrer més enllà hi ha el mercat, la biblioteca. És cert que surts del metro i hi ha un munt de gent i depèn del dia penses que és una sort o no fa tanta gràcia.

P. Quins pensa que són els grans reptes de la ciutat?

R. Un és fer una ciutat més verda, que ja s’està fent: que hi hagi menys cotxes. La gent s’enfada, però és que ens hem d’enfadar per deixar el cotxe a casa. I cal més verd en parcs. Londres, per exemple, pot ser molt agobiant, però els parcs són increïbles. El turisme és un altre tema, molt difícil de gestionar.

P. Li preocupen altres realitats molt urbanes, com la desigualtat?

R. Sento que visc en una part de Barcelona molt privilegiada. Hi ha zones que no conec, no he tingut l’oportunitat d’explorar, per això també serveixen les pel·lícules, per conèixer llocs on no tens accés d’una altra manera. Però és evident que hi ha una ciutat desigual.

P. Comparteix la visió apocalíptica que la ciutat està fatal i no és el que era?

R. Jo no sé què era Barcelona abans, no tinc aqueta visió. Em puc imaginar coses de fa temps, o on va viure la meva mare... però no sé què vol dir que ja no és el que era. Les ciutats evolucionen i cal corregir moltes coses per fer-les sostenibles, però alhora crec que les ciutats evolucionen pels temps en què estem i a Barcelona també ha passat. També hi ha coses que si s’haguessin quedat com abans serien insostenibles.

Sobre la firma

Clara Blanchar

Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS