Com produir aliments saludables i a un preu just a l’entorn metropolità de Barcelona

El territori de l’àrea metropolitana de Barcelona disposa de tots els elements necessaris per garantir a la seva ciutadania una alimentació saludable, compromesa amb el planeta, basada en els productes de proximitat i comercialitzada a un preu assequible. En els 636 kilòmetres quadrats que formen part d’aquest territori s’hi troba prou sòl agrícola apte per conrear, en indrets com la Serralada de la Marina, Collserola o l’extensa superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat, compartida per 14 municipis. A banda d’això, la zona compta amb infraestructures idònies per captar aigua i abastir conreus tant als aqüífers dels Besòs com a la conca del Llobregat, un adequat teixit d’indústria agroalimentària als seus polígons perifèrics, punts verds i altres infraestructures de gestió de residus, una incipient xarxa d’horts metropolitans i fins i tot línies de suport organitzat al comerç de proximitat.

Les condicions materials i logístiques són òptimes. A més, Salvador Milà, director de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB, destaca que “la societat assumeix avui més que mai que l’alimentació té una relació directa tant amb la salut de les persones com amb la del seu entorn immediat”, i això es tradueix, per exemple, en una pressa de consciència col·lectiva de “la importància de l’espai agrari que envolta les grans ciutats” com a font de subministrament d’aliments sostenibles.

En opinió de David Balbàs, tècnic de Planificació Estratègica l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), “fins no fa gaire faltava potser una consciència clara de la importància cabdal de desenvolupar un model alimentari més sostenible, millor pel territori, l’economia, la ciutadania i el planeta en el seu conjunt”. Ara ja la tenim.

Un pla per enfortir la resiliència dels entorns urbans

“Estem en un moment d’emergència climàtica”, explica Montserrat Ballarín, vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, “i les ciutats, seguint les recomanacions dels principals organismes internacionals, estem incrementant els esforços no només per deixar de ser part del problema, sinó també per formar part de la solució”. Aquesta línia d’actuació ecològicament responsable inclou, en paraules de la vicepresidenta, “l’articulació de polítiques públiques que garanteixin que la població s’alimenta de manera saludable, sostenible i socialment justa”. L’últim d’aquests aspectes, el de la justícia, el considera “especialment important en l’actual context de pujada sostinguda dels preus del aliments bàsics com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna”.

L’AMB disposa d’una guia estratègica d’actuacions per a fer possibles el seus objectius, l’anomenat Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020-2023. Una eina que, segons fonts de la corporació metropolitana, “identifica ordena i sistematitza les principals accions amb incidència en el sistema alimentari del nostre territori”.

El pla consta de 32 accions concretes dividides en set eixos, de la coordinació transversal entre els ajuntaments a les accions derivades de la capitalitat mundial de l’alimentació saludable que va exercir Barcelona l’any 2021, passant per la promoció i difusió de dietes saludables com ara la mediterrània, els incentius a la producció agrícola, el foment de la distribució i comercialització d’aliments de proximitat i el disseny a llarg termini de polítiques d’ordenació territorial i de comunicació alineades amb aquests propòsits.

El Pla per a l’alimentació sostenible de l’AMB dissenya línies d’actuació inspirades en el Pacte de Milà de Política Alimentaria Urbana i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM)

Tot un reguitzell d’iniciatives coordinades que, tal i com explica Salvador Milà, deriven “de l’aprovació a propòsit de la capitalitat de Barcelona de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM)”, un document fruit de més de tres anys de treballs coordinats entre més de cent entitats, persones i municipis i que es va presentar el novembre de 2020, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Coordinació general i difusió de la cultura alimentaria

La funció de l’AMB, en paraules de Montserrat Ballarín, és coordinar la implementació d’aquest full de ruta i “reforçar el paper dels governs locals en el sistema agroalimentari”. Amb aquest objectiu, s’han realitzar “dues convocatòries d’ajudes directes als ajuntaments que preveuen iniciatives econòmiques en aquest sentit”. L’import d’aquestes ajudes “va ser de 150.000 euros el 2022 i és de 200.000 el 2023″. Es tracta, en opinió de Ballarín, “de dotar a les administracions de recursos que facin possibles accions concretes potents, innovadors i coordinades amb les indústries alimentàries presents al territori”.

L’AMB organitza, a més, una exposició, “present ja al gruix del municipis mitjans i grans de la zona” que explica com d’importants són pel territori la política agrària i el consum de proximitat, incidint en aspectes com ara “d’on venen els aliments” i contribuint, en definitiva, “a crear cultura municipal al voltant de l’alimentació”. També coopera “amb entitats privades com la Fundació Gasol, centrada en combatre l’obesitat infantil” i promoure els hàbits saludables entre nens i adolescents.

Des del punt de vista institucional, Milà destaca que “els ajuntaments metropolitans estan acollint de manera molt favorable les nostres iniciatives, donat que, amb l’excepció d’El Prat i alguna altra gran localitat del Baix Llobregat, la majoria disposaven fins ara d’un espai agrari molt residual”. Amb l’ampliació de les superfícies destinades a conreus, “molts estant copsant fins quin punt això contribueix a l’economia local, a dinamitzar els mercats municipals i a millorar la imatge de qualitat dels seus municipis”. Ballarín destaca també actuacions concretes como ara “la participació de l’AMB al Fòrum Gastronòmic Barcelona 2022″, el recolzament a “emprenedors locals que realitzen projectes d’alimentació sostenible” o la promoció dels “circuits curts de subministrament de productes agrícoles”, com ara el Centre d’Intercanvi Alimentari de Proximitat (CIAP), un projecte de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Unió de Pagesos.

José Luis Haro, responsable d’Economies Locals Emergents a l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB, afegeix al seu torn que iniciatives com el Pla d’acció per a l’alimentació sostenible resulten cabdals per a la necessària adaptació dels entorns urbans als efectes del canvi climàtic: “La FAO preveu tensions al voltant de la disponibilitat d’aliments d’aquí a 2050″. En paraules d’Haro, “les institucions s’han de fer càrrec amb polítiques públiques cada cop més actives i ambicioses de garantir l’abastiment alimentari de les ciutats, un servei bàsic que van assumir els mercats des de la industrialització i que, si no s’actua de manera decidida, pot perillar a mig termini, sobre tot pel què fa a les necessitats de les persones més vulnerables”.

Polítiques, en definitiva, com les que promou el Pacte de Política Alimentaria Urbana subscrit a Milà l’any 2019, un protocol amb objectius plenament assumits per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els set eixos d’un pla d’acció sistemàtic

· Governança transversal de les polítiques alimentàries públiques que es desenvolupen al territori.

· Acumular i difondre coneixement sobre alimentació sostenible i dissenyar estratègies a mig i llarg termini.

· Ordenació territorial i planejament urbanístic.

· Incentivar la producció sostenible d’aliments a l’àrea.

· Facilitar la distribució i comercialització dels aliments produïts.

· Promoció entre la ciutadania de les dietes saludables.

· Programa d’activitats de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible.