Un Super3 nou i a tot arreu

El canal infantil de TV3 s’ha refet sencer amb una nova distribució de continguts per edats (Sx3 fins a quatre anys i X3, de quatre a dotze), compres i producció de noves sèries, una expansió per les xarxes socials i una aplicació per a mòbils. Calia fer-ho, perquè l’audiència anual del canal Super3 havia caigut d’un 7,0% (2002) a un 0,4% (2022). Les raons principals? D’una banda, la migració del públic infantil cap a d’altres entreteniments (videojocs), plataformes (mòbil, tauleta) i canals (Clan, Boing...). I de l’altra, una minva pressupostària. La nova cúpula de la Corporació i l’antiga direcció de TV3 no s’han estalviat retrets per aquesta deserció de l’audiència infantil que aprima l’entreteniment en català i, també, empetiteix un planter que TV3 fa servir per fidelitzar un futur públic adult (que això, i no solament la llengua, també els preocupa). Rosa Romà, directora del Consell de Govern de la Corporació, poc temps després de ser al càrrec, va declarar que el canal infantil estava abandonat i que s’havia trobat una Corporació adormida (La Vanguardia). L’exdirector de TV3, Vicent Sanchis, replicà que si la nova cúpula de la Corporació havia pogut empènyer tan de pressa una alternativa era perquè ja se la van trobar pensada. Però Sanchis, l’any 2021, havia declarat a Elmóndelatele que voler recuperar la potència del Super3 era “imbècil” per la nova competència i per les dificultats econòmiques de l’ens.

El canvi ha estat ambiciós. Es multipliquen els accessos i el gaudi discrecional dels continguts. Al web hi ha un apartat incipient per a tutors i escoles. Els boomers i el personal d’anyades més antigues tenen un racó per retrobar-se amb el Petri o el Capità Enciam. Personalment, m’agradaria recuperar el dolent més ben trobat de la televisió universal: la interferència, aquell núvol de ratlles negres que podia deixar-te sense programa. L’app té una funció per limitar el temps d’ús diari. Al majordom Alexa es poden escoltar contes i a Spotify, la música dels programes.

L’oferta és prou variada. En el capítol de l’anime, però, et trobes dos títols dedicats a la pràctica màgica dels esports —voleibol i futbol— amb una particular passió per les frases alliçonadores. Un altre títol poc clar és una sèrie belga, Hoodie, protagonitzada per practicants del parkour. Pot induir conductes perilloses. Lara i Kali, sobre aventures muntanyenques, té una narrativa visual generosa en recursos, i el relat de la peripècia per part de la protagonista permet introduir píndoles no abusives d’informació. Un altre encert és el gos coprotagonista (Kali). No és dels que parlen. A l’Sx3 hi ha una variant més elemental, Titó va d’excursió, amb incursions bilingües (anglès). ZombieLars és una sèrie noruega amb un nen zombi per part de pare que pateix la dolenteria dels seus companys de l’escola. Hi ha una evident voluntat de predicar la inserció social. També hi haurà zombis en una producció del 2016 que arriba de Nova Zelanda, Kul de Sac.

Els quatre joves de Betapodcast són autèntic aire fresc per fer TikTok (del bo). Marc Parrot posa la música i Tomeu Penya dobla un personatge de Jasmine i Jambo de Teidees per a TV3 i IB3. Una sèrie premiada sobre música amb personatges bidimensionals, geomètrics. És valenta, però no sé si podrà guanyar la Patrulla Canina o, per exemple, uns vídeos desvergonyits i tramposos que circulen per YouTube amb pares, mares i fills fent publicitat amagada de joguines. Dos integrants d’Els Catarres han fet música per a Uau Ke Kau. El dia inaugural vam veure tres ocellets que havien de sortir del niu per primera vegada. “Avui és el gran dia... volar”, diuen. Però en Bep es fum una patacada. Esperem que no sigui res premonitori. Caldrà veure com evoluciona l’audiència.