‘Por mandato del cielo’ és una plantofada a l’integrisme religiós que es pot veure a Disney

La política de les plataformes d’engreixar el catàleg dificulta a l’espectador la tria de títols aprofitables. Si no es fa en funció de la passió per un gènere (superherois, comedieta adolescent, true crime...) sense més exigències... allò que es diu “encertar-la” no és fàcil. Algunes plataformes han perdut personalitat i les peces més agosarades ja no són patrimoni exclusiu d’HBO -que no pot defensar el seu lema inaugural: això no és televisió, això és HBO-. D’aquesta mena, per exemple, se’n poden trobar també a Disney!!! Curiosament, una plataforma domèstica, Filmin, és de les més fiables perquè no té por de la raresa, ofereix títols clàssics, cinema d’autor...

Les grans estrenes de Prime Video i HBO, grans pels pressupostos de ricatxo (més de 40 milions d’euros per episodi), com són les adaptacions i ampliacions argumentals de Joc de trons i d’ El senyor dels anyells resulten previsibles. Fonamentades en ja molt sabudes lluites de poder familiar i de domini territorial, la temptació d’abandonar-les creix ja només veient la perruqueria d’una (...), molt criticada per l’enfosquit episodi sisè, i els maquillatges i vestuari innocents de l’altre (...).

En canvi, és totalment recomanable una petita obra que no ha fet cap soroll tot i que té, en general, bones crítiques. Es tracta de Por mandato del cielo (2022, Disney), un true crime que recrea la investigació sobre l’assassinat d’una mare i la seva filla petita de la comunitat mormona, per part de dos cunyats, dos germans, practicants integristes de la mateixa fe. Una història esfereïdorament real no solament pel crim sinó per la conducta intimidant de la jerarquia d’aquella església i la manera sectària que té la comunitat protagonista de viure, imposar la seva fe. Com va escriure la crítica de Hollywood Reporter, Angi Han, la insistència dels seus autors a preguntar no solament qui ho va fer sinó “per què, per què, per què ho van fer” li dona a la història una dimensió més complexa, reflexiva i inquietant. Acceptat que a més d’un capítol li sobren alguns minuts, particularment els dedicats a recrear l’etapa fundacional de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, la sèrie és una crítica al fanatisme organitzat que nia a les esglésies. I una crítica a les seves jerarquies, en aquest cas la mormona, que s’inhibeixen davant de les denúncies d’una feligresa que vol sortir d’aquell jou masclista i demanar el divorci. I com, després del seu assassinat i de la seva filla de 15 mesos, la màxima preocupació d’aquesta jerarquia és tapar l’afer pressionant el departament policial que porta la investigació.

Precisament un element dramàtic destacable, al marge de l’episodi criminal, és l’atordiment espiritual que viu el policia de fe mormona Jeb Pyre, responsable del cas, que el porta a dubtar profundament de l’existència de Deu i, naturalment, d’una congregació religiosa que mostra les seves terribles misèries. Andrew Garfield l’interpreta esplèndidament. També Gil Birmingham en el paper del seu company, un policia nadiu americà. Un col·lega que, al principi, dubta que Pyre sigui prou valent per enfrontar-se als bisbes de la seva església i a les seves pròpies conviccions i que, finalment, admirarà. L’obra recrea un cas real. Una plantofada a l’integrisme religiós.