Caramels moderns

TOTS ELS COLORS

DEL CAMALEÓ

Jordi Losantos

Cruïlla

109 pàgines. 14 euros

LA GRAN O

Santi Baró

Cruïlla

143 pàgines. 8,50 euros

Sovint els premis literaris serveixen de bon aparador per emmarcar noves veus al panorama literari. Jordi Losantos Sistach (Barcelona, 1966), amb la seva primera novel·la per a infants, va aconseguir el darrer Premi Vaixell de Vapor amb Tots els colors del camaleó. No és una obra que puguem etiquetar com a innovadora o bé original, tampoc d'ambiciosa, però sí com a correcta i molt equilibrada en el tractament de la història; i també com a adequada i llaminera per als lectors de 7 a 10 anys als quals va adreçada, amb protagonistes animals i peripècies que els atrauran. Explica el viatge iniciàtic d'en Tami, jove camaleó que ha perdut la capacitat de distingir els colors i de controlar els seus canvis de color. Per no posar en perill els companys, la família i el poblat on viu se'n va a la recerca del bruixot "que tot ho sap i tot ho pot". El text, que es mostra dinàmic i que dóna molt joc al color, és de Cristina Losantos, il·lustradora de prestigi i germana de l'autor. Els dibuixos encerten de ple en el to de la història, i realcen els trets més destacats del text, dotant el conjunt d'un atractiu embolcall.

'Tots els colors del camaleó' és llaminera i equilibrada per a nens de 7 a 10 anys

Santi Baró, a 'La gran O', juga amb encert amb el llenguatge modern dels 'e-mails'

Els premis també serveixen per consagrar veus que de mica en mica van esdevenint referent literari. És el cas de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) que ha viscut un 2011 farcit d'èxits, amb la consecució de dos dels guardons més reconeguts de la narrativa juvenil: el Barcanova per la novel·la La lluna de gel, i el Gran Angular, per La gran O.

Aquesta darrera és una obra original per la forma de fer arribar el contingut. Presenta una relació epistolar a base de correus electrònics entre una adolescent i una escriptora que poc abans ha realitzat un fòrum en l'institut de la primera. L'intercanvi constant i la immediatesa dels missatges fa que la novel·la esdevingui un diàleg entre dos personatges amb una fluïdesa molt intensa.

L'escriptora no recorda la fisonomia de l'adolescent i aquesta s'amaga sota la capa de l'anonimat per confiar els seus neguits i sobretot un problema concret que l'assetja obsessivament. La profunditat dels missatges i la confiança entre ambdues aniran creixent, així com també les ganes del lector per conèixer l'arrel del misteriós problema que desferma un tan alt interès en l'autora protagonista.

La gran O és una obra curiosa que atrau per la fórmula triada i que captiva més pel que amaga —la causa per la qual l'adolescent es posa en contacte amb l'escriptora no se sap fins al final—, que pel que diu: "Saps que els silencis són plens de paraules que mai ningú s'ha atrevit a dir?". Atrau més per la forma que pel contingut. L'autor aconsegueix reproduir amb fidelitat la parla immediata dels missatges, on l'enginy es busca més en elements més propers al llenguatge oral que al literari. I és que la definició més clara de l'obra surt dels mateixos personatges: "engrescar-te a mantenir un diàleg prou interessant que s'acabés convertint en una novel·la". L'aspecte que es troba a faltar, però, és una diferenciació més clara entre les dues veus, però la resta, especialment la forma i la capacitat de mantenir el misteri al llarg de l'obra, la converteix en una narració ben atractiva.