Una parella en equilibri

PERDIENDO EL TIEMPO

Mercat de les Flors. Barcelona

Del 13 al 15 i del 18 al 22 de gener

La brillant coreògrafa i ballarina de dansa con-temporània Mar Gómez canvia la seva parella habitual, el també ballarí Xavier Martínez, per l'acròbata Ignasi Gil, amb l'objectiu de sorprendre el públic, un cop més, amb un fascinant i divertit espectacle titulat Perdiendo el tiempo, que s'estrenarà demà divendres al Mercat de les Flors.

Gómez, després de l'èxit aclaparador del seu anterior espectacle, Dios Menguante, que va interpretar amb Martínez i que els va fer guanyar el Premi Max del 2008 i el Premi Ciutat de Barcelona de Dansa del 2010, s'endinsa en una nova aventura, ara amb aires que vénen del món del circ. Aquesta vegada, el nou company de viatge, Gil, és un jove acròbata especialista en perxa xinesa i roda alemanya que va aprendre les tècniques aèries i el trapezi volant a l'Escola Nacional de Circ de Rio de Janeiro.

La ballarina Mar Gómez i l'acròbata Ignasi Gil es queden tancats a dins d'un rellotge

A Perdiendo el tiempo els dos artistes es troben en un espai comú on formen part d'un gran engranatge: viuen tancats a dins d'un rellotge sense saber-ho. Un dia el temps s'atura, l'engranatge es trenca i les hores de vida s'acaben. La Mar i l'Ignasi, en lloc de llançar-se desesperadament a fer el que mai no han fet, decideixen deixar passar el temps que els queda i passar-ho bé. A l'espectacle, l'acrobàcia i el ball s'entrellacen en una apassionant melodia caracteritzada per un ritme fluid i desorbitat i on l'ús dels objectes escènics creats per a finalitats diferents es converteix en un joc hipnòtic.

La música també forma una part essencial del muntatge, un aspecte que Gómez cuida minuciosament en tots els seus espectacles. Així, si a Dios Menguante la música italiana acompanyava la parella protagonista digna d'una pel.lícula de Fellini en un terrat, a Perdiendo el tiempo la música abraça diversos estils, ja que la intenció de la coreògrafa és marcar contrastos per separar ben clarament els diversos estats d'ànim que viuen els protagonistes. D'aquesta manera, la música comprèn des d'òpera fins a composició japonesa, passant per melodia de ballet. La intenció de Gómez és que el públic pensi en una caixa de música.

Perdiendo el tiempo es converteix en tot un repte per als dos ballarins que l'interpreten ja que la forta personalitat escènica de Gómez, el seu ball apassionat, sempre marcat per l'humor, i la seva versatilitat coreogràfica s'han d'integrar amb la personalitat acrobàtica d'un artista de circ, Gil, per jugar a equilibris impossibles en situacions desconegudes ben repletes de poesia i dramatisme, com destil·la l'espai del rellotge. L'expec-tació està servida.