TV-3, la tova

No vull que TV-3 sigui un mirall trencat, senyora Terribas. Ni tan sols vull que sigui un mirall perquè els miralls solen ser rígids, fixos i fràgils i, el pitjor de tot, passius i previsibles. És cert, TV-3 continua essent bàsica i imprescindible, però aquestes dues condicions no poden ser un llast: fa temps que la passivitat i la previsibilitat acompanyen la cadena perillosament. Ho intentaré explicar d'una altra manera.

Fa unes setmanes, als matins de TV-3 van entrevistar una dermatòloga que tenia una pell fantàstica. Va donar uns consells sobre cremes i sèrums i, emfàticament, va dir que no anava mai pel sol. Uis i ais als sofàs. Llàstima que pocs minuts després digués que feia molt de temps que s'injectava Botox.

A TV-3 li passa el que li passa a la dermatòloga, que no tenia ni una arruga però, ai, aquella cara. Fa temps que tot plegat és previsible, amorf i tou, molt tou: desfici blaugrana, tertulians eterns (la major part dels quals provenen d'aquests interessos privats que vostè denunciava en el seu article), Tele Panellet de matí i de tarda i humor, molt d'humor, un APM etern...

Sí, ja sé que la resta de teles estan pitjor, però tot i així, a Sant Joan Despí hi treballen milers de persones. Alguna cosa més haurien d'inventar! Deien que havien de fer més amb menys i, francament, moltes vegades penso que fan poc amb, potser, massa i tot. Quina aportació està fent TV-3? Respecte de fa 10 o 15 anys, vull dir. No ho sé i a hores d'ara hi ha massa gent que tampoc no ho sap. Badallen.

No li ho preguntarem al mi-rall, que ens sortirà la dermatòloga del Botox. O pitjor, en Màrius Carol.