Esclaus d'emocions

ABANDONAR-SE

A LA PASSIÓ

Hiromi Kawakami

Quaderns Crema

123 pàgines. 16 euros

e l'escriptora japonesa Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) ja havíem pogut llegir en català, també a Quaderns Crema, dues excel·lents novel·les: El cel és blau, la terra blanca. Una història d'amor, amb què l'autora va guanyar el 2001 el prestigiós premi Tanizaki, i Allò que brilla com el mar. Kawakami també es mou amb soltesa en la distància curta. Els relats d'Abandonar-se a la passió —que el 2000 va obtenir els premis Ito Sei i Woman Writer's— repeteixen les virtuts de les seves novel·les: llenguatge precís —les traduccions de Bornas Montaña són immillorables—, galeria de personatges singulars, sentit de l'humor combinat amb fina ironia, una presència contínua de referències al món dels sentits, capacitat descriptiva i d'evocació visual, subtilesa i una dissecció apassionant de les relacions i la conducta humana. I una curiositat: als llibres de Kawakami sempre hi ha molt menjar i alcohol.

Els vuit relats presenten relacions amoroses o sexuals entre un home i una dona: uns joves que es perden al bosc experimenten per primera vegada l'atracció; uns amants fugen sense l'esperança que algun dia acabi la seva evasió; un home maltracta la seva dona i l'abandona un temps després d'haver estat a punt d'escanyar-la; una relació sexual d'alt contingut sadomasoquista explora les fronteres entre el dolor, el plaer i la culpa; una dona que ha estat violada es pregunta pels límits del desig; un matrimoni decideix suïcidar-se i només mor la dona, que segueix estimant la seva parella cent anys més tard, des de la seva existència com a fantasma; una dona arriba a estimar amb tristesa l'home amb qui viu una passió que en principi era sexe pur; dos adúlters són castigats a la immortalitat i a viure junts per sempre més.

Totes les històries estan narrades per les dones protagonistes i en gran part s'expliquen mitjançant uns diàlegs molt ben treballats que permeten als personatges presentar-se i definir-se pel que diuen, amb la qual cosa s'evita la sensació de maniqueisme que podria donar l'ús de la primera persona i, per tant, d'un punt de vista parcial. És particular la manera com l'autora estructura els relats, en el sentit que la resolució dels conflictes plantejats no es produeix amb finals tancats sinó amb una imatge, un pensament, una sensació, un detall de l'entorn que es destaca per sobre dels altres.

La paraula que dóna títol al llibre en japonès, oboreru, vol dir ofegar-se o rendir-se. I és precisament això el que fan la majoria dels personatges: es rendeixen o s'asfixien, ells mateixos o l'un a l'altre. I no només en sentit figurat. El sentiment amorós no se celebra, més aviat es pateix; és lluny de ser una font de plaer o de felicitat espiritual: sembla la condemna a què ens sotmet la carn. De fet, els contes d'Abandonar-se a la passió ofereixen una visió animal de l'amor humà, una visió que el situa, bàsicament, entre l'instint i la necessitat. "El cos i la ment són inseparables", diu la protagonista del conte L'insecte déu. I amb aquesta frase es podria sintetitzar la idea subjacent en tot el recull. El que sembla suggerir Kawakami amb les seves històries és que som esclaus de la ment i del cos, sens dubte, però no només dels nostres, sinó també dels de l'altre.