Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
ENTREVISTA

"El pensament està en fase terminal"

MIQUEL DE PALOL Escriptor

Meditacions des de Catalunya (L'Arquer) són petits textos interrelacionats on es reflexiona amb cruesa sobre la pèrdua de determinats valors a la societat catalana en el context global: des de la manca de cultura dels polítics a l'arraconament de la gent gran, passant per la crisi econòmica i la "covardia catalana". L'autor és Miquel de Palol (Barcelona, 1953), que ha fet un llibre que hauria de fer soroll, però no ho espera perquè "avui, a Catalunya, no hi ha lloc per discussions així; ja faig prou dient que el rei va despullat".

Pregunta. Un dels problemes de Catalunya, diu, és que ningú parla clar. I vostè, doncs?

Resposta. Sóc d'una generació que va néixer i créixer creient, per contraposició als nostres grans, que l'art havia de ser independent i estar allunyat del compromís ideològic i polític... però potser ho hem portat a l'altre extrem. Jo he intentat recuperar-ho en un moment molt crític, en especial de les lletres i el pensament, on la seva presència i significat social està, segurament, en fase terminal.

"Amb un club de futbol, un cuiner i humoristes mediocres no es fa una societat"

P. Parla de manca de ments rectores i d'absència de la cultura en la casta dirigent...

R. No li sembla evident? Quan diuen el que llegeixen i la música que escolten et vénen ganes d'emigrar! Aquests són els referents dels qui han de dirigir una col.lectivitat? Això és fruit de l'ensorrament dels mecanismes de percepció de l'alta cultura a Catalunya. Potser ha estat culpa dels intel•lectuals mateixos, que només hem volgut vendre i no hem donat el que calia: potser ens hem corromput, també... En qualsevol cas, s'han desactivat els mecanismes crítics i de jerarquització. Curiós: renegava d'això fa 20 anys però ara m'adono que les autoritats jerarquitzadores de cultura són necessàries.

P. Proposa que la cultura i les lletres siguin el model de la nova visibilitat de Catalunya. No ho haurien de ser les empreses tecnològiques o un banc?

R. Ja s'ha intentat ser una mena de Silicon Valley i n'estem lluny, oi? Tenir tecnologia puntera en català és fantàstic, però els xips catalans no aprofundiran en la nostra identitat.

P. Però, què interessa: la identitat o que la societat avanci?

R. No dic que no s'hagi de tenir una empresa puntera però el que dóna sentit és la cultura. Ho vàrem veure amb l'aposta de Jordi Pujol: 'Fem carreteres, la llengua pot esperar!'. Doncs, miri: ara som on som; el prestigi intel.lectual català és nul a Castella i als anys 60 això no passava. I, a sobre, Espanya ha desactivat la pujança econòmica de Catalunya amb el café para todos. Això ens ha dut a la lliga que juguem.

P. Quina?

R. La de l'entreteniment i el tercer món; la primera divisió tecnològica o científica, ni pensar-ne. Ni la del turisme, malgrat que ens hem venut el país maltractant el patrimoni natural.

P. Es queixa de l'oblit de la cultura cristiana. Tant greu és?

R. Moltíssim: una cosa és la fe i l'altra la cosmovisió que dóna la cultura cristiana. Al carregar-se la Història Sagrada i la religió en la formació de les criatures una bona part de la història, la literatura, la pintura i la iconografia del món occidental se'ls fa incomprensible. Dant passa a ser un autor de ciència-ficció i l'Ulisses de Joyce es fa inintel.ligible. Hi ha una fractura de coneixements generacional flagrant amb la gent de 30 anys cap avall.

P. Consumir televisió i best-seller és ser l'analfabet de fa 150 anys, diu.

R. És sociologia històrica pura: hi ha una correspondència clara. Avui, allò que és bo és el que ven i això facilita l'eclosió del gust de majories analfabetes. I això és arrasador, amb l'agreujant que s'està fent ostentació de la ignorància, amb programes de tele on tothom opina de tot i s'aplaudeix qui crida més. Així és impossible reconèixer autoritats.

P. "La tolerància és el refugi dels imbècils", escriu.

R. És que impera un papanatisme-bonisme que diu que s'ha de tolerar tot i així es perd la jerarquització de valors i s'imbecil.litza la població. Avui, un dissident no cal tancar-lo a la presó: es difumina en aquesta boira de la tolerància total.

P. Sona elitista.

R. Una altra ximpleria: la dimonització de l'elitisme. L'elitisme és imprescindible per fer avançar una societat. Torna a ser la mercantilit-zació, que comporta igualar per la baixa, principi rector de la societat catalana.

P. Què vol dir que tenim "esgotament genètic cultural i civil"?

R. Doncs que hem passat de tenir com a referent l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a que ho sigui La Caixa o el Barça, entitats que, a sobre, es caracteritzen per una prudència de catalanisme molt explícita. Però és que ja ni l'IEC té l'excel.lència de llavors, ni tan sols la de fa 10 anys.

P. Torno a citar: "Amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari".

R. Això ens ha escapçat, així no s'estructura una societat. Què passarà quan el Barça perdi o el Ferran Adrià no obri cap més restaurant? Una societat es construeix amb pensadors i polítics d'alçada i no és un model passat.

P. Merkel o Berlusconi sí que estructuren societats?

R. Hi ha països que tenen un fonament històric amb el que es poden permetre episodis i líders com aquests; Catalunya també ho havia tingut, la celebrada societat civil catalana, però amb la recuperació de la Generalitat es va creure que aquesta prendria el relleu i s'hi va renunciar.

P. Però bé que reclama subvencions públiques.

R. Un altre papanatisme. L'alta cultura sempre ha estat subvencionada, si no avui no tindríem ni Fídies, ni Renaixement, ni Bach. I mai es plantejava per treure'n rendiment!

'Els Segadors', marxa fúnebre

"Són píndoles nuclears, escrites de dintre cap a fora; no és lineal: pots agafar un tema i, amb les referències, anar-lo seguint al llarg del llibre". I tot seguit, per explicar el seu nou llibre, Miquel de Palol dibuixa una estrella amb moltes puntes dins d'una circumferència, recordant la seva formació d'arquitecte. O l'ambiciosa estructura d'El jardí dels set crepuscles (1989), amb què s'estrenà com a prosista després d'una gran carrera com a poeta. D'obra tant sòlida com filosòfica (i també satírica, com Fot-li, que som catalans, del 2005), De Palol ha donat suport a ERC, pel factor independentista, que també hi és a Meditacions... "Per la via del materialisme, però la societat ha fet un clic i veu que objectivament a Catalunya li aniria millor. No és una garantia total però dóna expectatives", diu qui vol passar d'Els Segadors per El cant de la senyera... "No veu que és una marxa fúnebre, amb frases descendents? No es pot tenir com a himne. Cal canviar el ritme...".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 3 de noviembre de 2011

Más información