Diumenge, nit

ÒPERA EN TEXANS /

JOKEBOX

33 i TV-3, diumenge a la nit

TV-3 fa una nova proposta per divulgar l'òpera. El títol ja resulta programàtic: Òpera en texans. O sigui familiaritat, res d'encarcarament. El presenta el baríton Ramon Gener amb un convençut entusiasme, encara de vegades massa persistent.

El programa té dos registres ben diferents. Les anotacions insòlites, divertides, curioses i les explicacions tècniques amb Gener al piano o subratllant passatges determinats. En contra del que es pugui pensar, els moments més interessants són precisament els que, se suposa, són més costeruts: el desxiframent d'uns compassos. Pels abonats naïf al Liceu com jo mateix resulta una estimable ajuda a la lectura de la peça. Agustí Fancelli —a qui he consultat perquè no m'atreviria a parlar d'òpera sense el seu vistiplau— sosté que l'òpera es pot gaudir sense gaire saviesa, de fet ha estat un gènere popular. Però tampoc no fa nosa que t'ajudin a entendre-la millor. I el programa hi ajuda. Rellisca quan desaprofita un viatge al poble natal de Verdi o fa picar ferro a un ferrer per demostrar l'estereofonia a l'escena dels gitanos d'El trobador, un concepte no tan difícil d'entendre com perquè calgui tanta crossa escènica.

Tampoc no cal pujar a un autocar de turistes que van a Montserrat per començar a explicar el Grial (Parsifal). Fuig de la solemnitat acadèmica i de l'ostentació erudita (tot i que cal saber-ne per explicar-se bé), però en aquesta lloable fugida, de vegades, cau en una didàctica massa aparatosa. En tot cas, és un molt bon esforç per relligar un manual d'instruccions bàsic.

El fa una persona que sap d'òpera, l'estima i vol compartir aquesta passió. És molt d'agrair. Absolutament recomanable. L'emeten al 33, els diumenges ben entrada la nit. Una mica més tard, a TV-3, hi ha un altre programa nou. És una sèrie catalana de dibuixos animats.

Es diu Jokebox i sembla que la seva ubicació a una hora tan inconvenient es justifica perquè els arguments volen ser una mica fortets. Ja fa anys que hi ha dibuixos animats per a adults i no calen tantes prevencions. De fet, Jokebox és una sèrie d'acudits on la perillosa pólvora està de vegades molt mullada i la pirotècnia vol ser d'exportació, amb claus pel mercat internacional.

La línia del dibuix és encertada, on hi cap la paròdia estètica, per exemple, sobre el manga. Però els moviments tallants no sé si responen a un repte estilístic o a una fórmula per estalviar fabricació de fotogrames. La veritat és que cansa. Està en l'estàndard d'un gènere que ja comença a ser sospitós. El d'ara la direm molt grossa. I et passes l'estona esperant, inútilment, que la diguin. Si nos ens haguessin dit què volia ser no trobaríem a faltar que no ho sigui i la miraríem sense tanta exigència, com un treball endreçat, fet amb ganes i sense mandra.