ENTREVISTA

"L'Odissea' és aventura i manual d'ètica"

La cultura occidental té tres potes: l'Odissea, que aporta tot el fons grec; els Evangelis, que proporciona el fons místic, i la Divina Comèdia, que facilita el substrat de modernitat literària; vivim només d'això, de la simbologia literària, artística i vital d'aquests tres llibres". Creient-ho així, l'escriptor, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica Joan Francesc Mira (València, 1939), com si es tractés d'un dels treballs d'Hèrcules ("que va, ell patia molt; jo, m'ho passo bé") els ha traduït al català. Ho explica amb la naturalitat i l'apassionament del savi. I de la mateixa manera ho ha traduït, especialment ara amb els 12.000 versos dels 24 cants que expliquen la tornada d'Ulisses de la guerra de Troia, l'Odissea (Proa), tot i que hi havia la versió canònica de Carles Riba, "un dels grans moments del català literari del segle XX", diuen els llibres.

"La traducció que en va fer Carles Riba és un gran poema com els feia ell; gongoreja"
"Tenia callositats als dits de comptar versos; mai vaig poder passar dels 25 al dia"

Pregunta. No he llegit sencera l'Odissea. Què m'he perdut?

Resposta. Doncs una de les tres obres més importants de la literatura occidental, la mare de tot. De què? Doncs de coses tan diferents com la creació d'Ulisses, l'arquetip més important que han donat les lletres per com reflecteix els conflictes de la vida; o l'elegància literària, inèdita fins llavors; o la consciència del fet creador, com quan Homer, en el Cant XII, deixa veure com afectava la narració al públic: no s'havia vist fins llavors en literatura.

P. Ulisses és un heroi modern encara vàlid, avui? Ho dic perquè reforça sentiments com la pietat, la fidelitat i l'amistat avui clarament a la baixa, no?

R. En absolut; Ulisses és etern, com l'obra. I els seus valors, també. Els valors no són el que fas sinó el que se suposa que s'hauria de fer; i l'obra en té de cabdals, com el de la fidelitat; el de la lleialtat; el de la integritat i coherència amb un mateix, com demostra Telèmac, que fa el que fa perquè és fill del seu pare i com a tal actua en conseqüència davant la família i el poder. També hi ha el de l'hospitalitat: sense el respecte i l'acolliment al viatger no hi hauria hagut mai comerç... I el de l'ordre: les úniques criatures que no viuen en societat al llibre, que no tenen famílies ni lleis, són els cíclops, que mengen carn humana... L'Odissea mostra el valor de l'ordre, com es restaura la societat quan s'ha destruït l'ordre. Curiós: l'ordre, una cosa tan devaluada avui, com a necessari... És un llibre d'aventures, però també manual de conducta ètica. Hi és tot!

P. Es queda amb algun episodi concret?

R. Buf! Potser dos, d'oposats: un, quan Ulisses, nàufrag a la platja dels feacis, se li apareix Nausica, que estava jugant a pilota, mig nua també; ell es tapa delicadament amb unes fulles... És pura delícia; per contraposició, l'episodi de la matança dels pretendents, amb una descripció gràfica descomunal sobre com entren les llances a la carn de la gent i com cauen taules i gots i cossos... Però també hi ha la imatge d'Arcos, el gos ja moribund d'Ulisses, que ell no vol tocar perquè no el reconeguin i el gos ja només pot bellugar la cua... Aquests moments de delicadesa i qualitat literària grandíssima per expressar tantes coses i sentiments no són a les epopeies clàssiques escandinaves ni al Roland ni enlloc. I això passa a l'Odissea l'obris per on l'obris...

P. Parlar d'una versió de l'Odissea en català és esmentar, per força, la del tòtem Carles Riba.

R. Sí, és clar. D'entrada, cada 50 anys una cultura ha de revisar tots els seus textos clàssics. De la versió de Riba només puc dir que és un gran poema de Carles Riba, escrit com ell feia. Pel meu gust, gongoreja un xic.

P. La seva és més planera, més narrativa?

R. A la de Riba sembla que hi hagi un intent d'elevar el nivell del vers, hi predomina l'ordre poètic, com si fos alta poesia, el to del llenguatge és molt alt i el to original no era així. L'Odissea és un gran poema narratiu o una narració en vers; jo he volgut reproduir la dinàmica narrativa de l'obra, per això he optat per una versió directa i transparent, sense entrebancs: ni llenguatge popular ni acadèmic.

P. És menys poètica, doncs, menys bonica, la seva Odissea?

R. Depèn del concepte de bonica. En qualsevol cas, la meva versió es pot cantar: he fabricat versos hexàmetres, però també es pot llegir perfectament en narració contínua.

P. Feia una primera versió literal i després ajustava les famoses 13 a 17 síl·labes?

R. No, vaig anar a vers fet, pràcticament acabat, només amb petits retocs, entre d'altres coses gràcies als comentaris de l'editor Jordi Cornudella.

P. Vers fet i acabat de cop?

R. Estudio grec des dels 14 anys. Durant un any, vaig consultar entre vuit i 10 traduccions i vaig fer sis relectures de l'obra. Ho tenia tot al cap i repassava mentalment mil vegades els versos en grec; al principi, en cinc hores de treball amb prou feines feia 10 versos diaris; em sortien callositats als dits d'anar comptant tant: ta, ta, ta, ta... Mai no vaig poder passar dels 25 versos al dia; durant dos anys. Ho he fet perquè he volgut, m'agrada perquè crec que s'havia de fer, però també hi havia en mi un component de servei públic, de voler posar l'obra d'Homer al màxim de gent possible.

P. La seva és la tercera traducció completa de l'Odissea després de la de Riba i Joan Alberich. No és sorprenent per una llengua com la catalana?

R. No si es coneix la potència excepcional de la literatura catalana: el primer gran filòsof en llengua romànica és Llull; el millor poeta del XV és Ausiàs March; la primera traducció completa i en vers de la Divina Comèdia és d'Andreu Febrer el 1429; el castellà no té la col·lecció de clàssics de la Bernat Metge... La cultura i la ideologia tenen la seva dinàmica; amb l'economia et poden fer la murga, però la cultura pot anar per una altra banda. El valencià no havia estat tan arraconat en els últims 50 anys i ara la producció literària culta en català és molt dominant sobre la castellana a València.

P. El famós corredor econòmic i de transports del Mediterrani ara aprovat afectarà en positiu les relacions culturals entre València i Catalunya?

R. Igual, al darrere dels interessos econòmics, farà canviar els recels del poder públic valencià —tant del PP com del PSOE— envers Catalunya i el català. I així en desbloquegen temes com els de TV-3 i d'altres indústries culturals... En fi, com li passava a Ulisses, que Atenea ens protegeixi i ens desviï les llances...

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción