Diferències en la fe
Hi ha petites joies que creixen a llocs inversemblants. Una d'elles és Comprendre. Revista catalana de Filosofia, que coediten l'editorial Herder i la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Acaba de sortir el número 13/1 amb peces molt interessants. La millor la signa un dels pensadors nord-americans més influents: Hilaty Putnam. Es titula The Story of Pragmatism. Putnam defensa que l'obra de William James i John Dewey (els fundadors del pragmatisme) no té res a veure amb el relativisme de Richard Rorty. Completen el número un text de Massimo Marassi sobre el subjecte a la postmodernitat; un escrit una mica tronat sobre l'hermenèutica, del mexicà Mauricio Beuchot; una visió de Pedro Laín Entralgo de Manuel Fraijó i un article documentat de Joan Ordi, Proves de l'existència de Déu, on es revisa el llibre Dios, un reto para la razón, de Pablo María Ozcoidi.
Els textos es publiquen en versió original amb un petit resum en anglès. De manera que el de Putnam és en anglès i el de Marassi, en italià. Els de Beuchot i Fraijó, en castellà; el que signa Ordi, en català.
El tex sobre Déu és molt interessant. Dins un món cultural on només sembla tenir-hi cabuda el raspall de l'amic i la navalla de l'enemic, Ordi fa una anàlisi minuciosa del que diu Ozcoidi des de la discrepància. Tots dos són creients, però amb diferències immenses. Un exemple. Ozcoidi pensa que els ateus són dolents, corruptes (passa per alt que hi ha més corruptes creients i de dretes) i antidemocràtics. Si se'ls deixa, no paren ni davant l'assassinat. Ordi acaba demanant una mica de seny i respecte pels ateus. Té raó, però els bisbes s'enfadaran.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.