REPORTATGE

Sagarra al "país espiritual"

A l'hora de triar ho va tenir fàcil. Per ell hi havia dues maneres de treballar l'idioma: la reposada del literat i la del "treball febrós" "de la nostra premsa diària". Sagarra escull les dues. Va ser una icona del teatre popular i també de l'articulisme pop. Hi ha un crit de coloraines generacional. Els seus amics, els franctiradors Josep Pla i Eugeni Xammar, reclamen el 1924 un periodisme modern: "Cal crear una premsa catalana amb cara i ulls, enfocar el problema des del punt de vista comercial, provocar que aquesta premsa engoleixi, si és possible, les millors intel·ligències de Catalunya". Un Sagarra que, a bodes em convides, obre el xampany: "No puc de deixar de felicitar-los i abraçar-los per aquest deliciós raig de vinagre amb què han amanit l'ensopida escarola de la nostra premsa diària". Ho esperaven.

Sagarra és una d'aquelles "intel·ligències" que està traient la pols al periodisme. Des de 1922 (al 1919 ja tasta Europa com a cronista per El Sol) té article setmanal (i fa crítica teatral) a La Publicitat: el diari dels millors i que busca l'or: lectors. Ell ho sap. Ho escriu al seu segon article: la premsa té més influència que la Divina Comèdia. I es titula "L'article". Sap que la gent espera ansiosa passar "una hora o dugues" dins d'aquest "país espiritual" que és el diari. Sap que el lector vol devorar "l'article com unes bresques", té fam i "el dia que no se l'ha empassat, sembla que li falti alguna cosa". Sagarra dóna de menjar amb el seu articulisme de sobretaula. De cafè, copa i puro. Aquell limbe on es parla de tot i no es parla de res. És l'articulisme pop amb aires europeus, que tant escriu de les faldilles all i oli d'una estrella de cinema com la corbata d'arengada d'un polític. És l'articulisme de la paraula del poble, la xarxa del pescador o el vidu davant les cuixes d'un cabaret.

Els articles de Sagarra van alimentar Catalunya. Després van ser L'aperitiu que de 1929 a 1936 es bevia a Mirador. Van ser un d'aquells licors que van embriagar una societat. Malgrat que als diaris "s'hi escriuen les coses per ser llegides i ser oblidades", sempre seran "una arma terrible i de primera força", perquè "obeeix als sentiments i al pensament d'una comunió d'ànimes". El glop espiritual, l'article.

* Este artículo apareció en la edición impresa del jueves, 29 de septiembre de 2011.

Archivado En:

Te puede interesar

Lo más visto en...

Top 50