"Els cartells de les festes majors sempre tindran futur"

Per entendre la florida i somiadora obra de la dissenyadora Catalina Estrada (1974) s'ha de mirar cap al tròpic. El color, les formes i el moviment dels traços de l'autora del cartell de la Mercè d'aquest any tenen la gènesi en les muntanyes d'Envigado, població de l'àrea metropolitana de Medellín (Colòmbia). Un Sant Cugat del Vallès, per entendre'ns.

Des de fa 11 anys viu a Barcelona, on, en teoria, va arribar per quedar-s'hi un parell de mesos. A l'Escola Llotja va completar la formació en disseny gràfic que va rebre a la Universitat Pontificia Bolivariana, a la seva ciutat natal. De formes suaus i ulls tan innocents com les seves il·lustracions, Estrada ha treballat per a marques com Coca-Cola, Camper i Levi's. Els seus traços fins i tot han decorat un cotxe Smart.

"Sóc molt figurativa, era lògic que a la proposta hi apareguessin personatges clàssics"

"Al final, darrere d'una gran marca o un Ajuntament sempre hi ha persones"

"Molta gent a Barcelona passa per un moment difícil i això se nota"

Pregunta. Veníem de cartells de la Mercè poc figuratius. Al que ha fet vostè hi tenim Jaume I i Violant d'Hongria...

Resposta. Quan l'Ajuntament em va contactar per a aquest projecte em va demanar que intentés ser molt fidel al meu estil i em van garantir llibertat per fer-lo a la meva manera. Des que ho recordo, la meva feina sempre ha estat bastant figurativa; és lògic, doncs, que un a un anessin apareixent els personatges tradicionals.

P. El 2008 va dissenyar el cartell de la Feria de Abril, l'altra cara de la moneda de les festes populars a Catalunya. hi ha cap diferència en el procés creatiu entre l'un i l'altre?

R. Relaciono els dos esdeveniments amb la festa i crec que tenen moltes coses en comú: les ganes de celebrar, l'alegria, el color. Cada una té unes tradicions que fan honor a la pròpia tradició. Pel que fa al procés creatiu, gairebé sempre començo per una investigació sobre el que he de treballar i després em poso a resoldre els recursos gràfics, elements, color, composició...

P. Alguns l'inscriuen en el surrealisme pop...

R. La meva obra i el meu treball, des de sempre, han estat immensament influenciats per la cultura popular, sigui des del camp visual, oral, musical o literari. M'agrada la senzillesa i la proximitat de la quotidianitat: és on trobo més inspiració. De moment estic contenta on sóc i m'identifico amb el que faig més que amb un moviment en particular.

P. En què es diferencien les paletes de color de Barcelona i de Medellín?

R. A Medellín hi ha verd per tot arreu, està envoltat de muntanyes, és una ciutat plena de plantes i flors. Allà, i en general a l'Amèrica Llatina, hi ha un ús força espontani dels colors forts, dels que contrasten. A Barcelona, com a les ciutats europees, es fa un ús més discret dels colors, més subtil. Les dues maneres de fer anar el color em semblen molt inspiradores.

P. Amb les noves tecnologies, els cartells impresos per a actes com les festes majors tenen futur?

R. Crec que els cartells impresos sempre tindran futur. És emocionant veure els carrers engalanats, és una manera que arribin a molta gent en diferents moments i creen un impacte molt diferent del de les noves tecnologies. A més, sempre han tingut un paper bastant important en la història de les festes majors.

P. Les seves figures sempre estan molt serenes, plenes de pau. Veient el seu portafoli, costa d'imaginar-la enfadada. L'enuig o la ira han entrat mai en el seu procés creatiu?

R. No tant l'enuig o l'ira com potser una mica de frustració quan les coses no surten de manera fluida i quan a la inspiració li costa arribar... però en general m'ho passo força bé en el procés creatiu.

P. Hi ha cap dissenyador emergent barceloní o establert a la ciutat que li atragui?

R. Hi ha molt de talent en aquesta ciutat. M'encanta el treball de Sergio Mora, Charuca, Lusesita, Gaston Liberto, Nicolás Estrada, entre altres.

P. Què aprèn un dissenyador treballant amb una gran marca o amb un Ajuntament?

R. Que tot, al final, depèn de les persones que hi ha darrere dels projectes, de la professionalitat i de l'entusiasme que hi posin. Les marques grans o els ajuntaments al final els porten les persones, com qualsevol altra feina.

P. En què sent que ha canviat Barcelona en aquesta dècada que ha viscut aquí?

R. La meva relació amb Barcelona aquests deu anys ha estat molt especial i li estic molt agraïda a aquesta ciutat. Mentre Barcelona ha anat canviant, també ha canviat la meva manera de relacionar-m'hi. Recordo especialment els primers moments de descoberta de la ciutat, amb un grup que acabàvem d'arribar, una època de moltes possibilitats i també de sorpreses. Amb el temps molts ens vam anar fent un lloc mentre d'altres se'n tornaven, hi va haver una època en què semblava que tothom se n'anava de Barcelona. Ara visc moltíssim aquesta ciutat, de mida ideal; encara que tot estigui tenyit de crisi, hi ha oportunitats de veure noves propostes, projectes molt inspiradors, però no negaré que és una època molt complicada per a molta gent, i això es nota.