Bus 16

Acostumo a anar a peu sempre que puc, encara que de tant en tant també agafo el metro i, quan no hi ha més remei, trec el cotxe del pàrquing. Aquesta vegada, però, vaig optar pel bus, perquè tenia la parada a tocar i em deixava a la porta de casa. El 16 passa per Manel Girona i fa via per Balmes.

[Dijous, 14]. Hi ha lloc de sobres per seure, no pas per badar, doncs enfilem Mitre sense miraments, com si tothom fes tard, fins que un semàfor vermell ens atura. Aquell xofer no només s'ha passat una parada de llarg, qui sap si dues, sinó que a més no ha fet ni cas a tres dones que li reclamaven des de fora que obrís la porta, ara que s'havia hagut d'aturar per força després de no fer-ho quan li tocava. Tampoc no es preocupa gaire quan un passatger anuncia que el denunciarà, fart que tots els conductors de bus no tinguin maneres i portin la gent, jove i gran, com bestiar.

[Dissabte, 16]. Dos dies més tard, al mateix bus 16, una parella puja i s'asseu com si entrés a casa seva. El xofer els adverteix de bones maneres que no han picat el bitllet i que això no està bé, que si tothom fes el mateix, malament rai. La noia s'ho pren tan malament que li diu el nom del porc, el convida a conduir i a callar i li fa notar que mai no es fiquen "amb els romanesos ni amb els okupes" sinó que només ho fan amb la "gent normal". El xofer calla i aguanta el que no està escrit.

[Diumenge, 17]. L'endemà, el bus 16, nou de trinca, s'atura tot sol, sense que hi hagi cap parada ni semàfor, pel que sembla per culpa d'un defecte de fàbrica.

Un cop a casa, explico que és una sort no haver d'agafar sovint el bus, fins que el veí se'm queixa perquè li han robat la cartera al metro i poc després em truquen del taller per avisar-me que aquesta vegada no fa falta que els porti el cotxe per a la revisió sinó que me'l vindran a buscar a casa per assegurar-se'n el servei.

Tornaré a anar a peu sempre que pugui.