"Sovint, la malenconia és elegant"

L'ambient de l'entrevista no pot ser més agradable —a La Cuina d'en Garriga, a l'Eixample de Barcelona—, el fil de musical jazzístic sembla posat expressament per parlar amb Silvia Pérez Cruz i Javier Colina. Són dos amics que, tot i pertànyer a generacions diferents, han tingut prou intel.ligència per treure's del barret En la imaginación (Karonte i Contrabaix), un disc que presenten avui dijous al Palau de la Música, sent la cirereta final del Festival del Mil.lenni d'enguany i un d'aquells concerts on val la pena d'anar. Aquest disc recupera un estil per molts desconegut, que està entre el jazz i l'standard: el feeling cubano. No ha estat fàcil trobar aquestes deu cançons que tenen com a elements comuns l'amor i el desamor, dues cares de la mateixa moneda.

Silvia Pérez —veu de Las Migas, còmplice de Toti Soler, entre tantes coses— assegura que han pres el títol d'una de les cançons per donar-li nom al disc "sense donar pistes". El recorregut de la desena de peces amb fons de jazz gràcies a la perícia del trio de Javier Colina troba amb encert el camí per tractar la tristesa. Colina assegura que "és una tria de cançons amargues, però no tristes". I és que el matís és important. "Sovint la malenconia és elegant", insisteix Colina mentre Pérez, palafrugellenca, assenteix amb la mirada còmplice. Sense aquesta entesa humana i musical entre els dos intèrprets no es pot comprendre que un recull de temes que hagi trigat quatre anys es gravi en tan sols quatre hores, als Estudis Cata de Madrid. Pérez, de veu melosa quan parla i un torrent d'emocions quan canta, sosté que "aquest projecte és boníssim" perquè "és la tristesa portada amb elegància".

Què té aquest àlbum que no tinguin d'altres discs de l'anomenat jazz llatí? "Són cançons que tracten temes molt bèsties", manté la cantant de Palafrugell. És més, per a Pérez "el pes es reparteix entre la lletra i la melodia, no cal afegir-hi gaire cosa més". També va ser necessària una tasca d'interpretació: "Em van obligar, també, a posar-me en la pell de persones d'una edat que jo encara no tinc", reconeix amb timidesa Silvia Pérez.

Colina, que és un dels contrabaixistes més reputats d'Espanya i del panorama internacional, apunta que "l'accent cubà" del disc no ha de fer pensar que és només una música "festiva", sinó que "el més important són les lletres". En qualsevol cas, el músic navarrès admet que el feeling cubano, o qualsevol música que provingui d'aquesta illa caribenya, és "per deixar-se endur". Tant és així que la idea del disc és "que sigui com una onada, amb un ritme suau", subratlla Colina.

Els dos músics, de generacions diferents però en harmonia constant, s'intercanvien floretes. Quan se li pregunta pel plus que ofereix aquest disc, la intensitat, Colina indica: "La diferència que hi ha, el que es pugui notar, és per culpa de la Silvia, que ho ha canviat tot, ha estat la inspiració de la resta i, a més, ens ha fet tenir-li molta admiració". Pérez s'amaga amb una tassa d'infusió, i contesta que "actuar amb noms com el del Javier (Colina) o Perico Sambeat és un luxe".

Tornant al disc, el contrabaixista de Pamplona admet que era un projecte ambiciós "perquè no és gens senzill, i passa poc sovint, que una sèrie de cançons acabin lligant en un mateix to". I és que el que se sentirà avui al Palau de la Música "són cançons d'amor, però no totes tenen la mateixa tessitura". La fluïdesa és el secret d'aquest En la imaginación. Una de les claus és el trio jazzístic, molt ben treballat. I l'altra és, sense cap mena de dubte, la poderosíssima veu de Silvia Pérez Cruz. "He provat de no cantar en cap gènere, però sí que m'he contingut", admet la cantant de Palafrugell. Aquesta actitud madura i la manca d'artifici provoquen que les cançons sonin properes i viscudes.