"A cada llibre hi ha una frase per a la vida"

El màxim responsable policial dels Mossos d'Esquadra deixa massa pistes: els ensuma; prefereix comprar i regalar abans que deixar els seus ("em fa patir, no me'ls tractaran com jo vull"); no doblega planes ni fa servir punts gruixuts; per descomptat, res de subratllar amb bolígraf ("és com si em fes mal jo"); en fa ús al lavabo i, és clar, no gosa ni obrir-los sense un llapis a la mà, a banda que va amb una llibreteta perquè "a qualsevol llibre pots trobar una frase per a la vida", diu.

Sí, Josep Milan és gairebé un bibliòfag perillós. El seu retrat-robot va començar a perfilar-se "quan tenia nou anys i veia cada vespre al pare, també policia, que, després de sopar, es posava a llegir i estudiar". Hi havia d'haver un escenari del crim. "Sí, una pèrgola d'un parc, al costat de l'ajuntament de Sabadell, on et deixaven llibres; i una biblioteca de La Caixa". I un arma que ho va regirar tot: "Era Las minas del Rey Salomón, amb uns dibuixos a ploma espectaculars; una edició de 1945". Bona memòria. "És que té la seva història; anys després, ja casat, vaig veure uns llibres al carrer i remenant vaig trobar Las minas del Rey Salomón, edició de 1945". Predestinació, sens dubte.

Té una relació tan íntima amb ells que ha escrit a les planes fets viscuts mentre els llegia

Per descomptat, no pot anar a dormir sense haver llegit cinc minuts ("per la tensió de la feina, necessites fugir i no veig manera millor que posant-se en la vida d'un altre") i per això a la tauleta de nit hi té tres llibres, que llegeix alhora. Li comencen a envair l'habitació i el menjador, però els té gairebé tots a les golfes sense classificar! "Però sempre els acabo trobant", diu, tirant d'ofici de la seva memòria visual.

Hi ha de tot; li agrada molt Verne ("la part tecnològica em fascinava", confessa qui va estudiar de jove enginyeria industrial), però admet que, a banda d'haver-se encallat amb l'Ulisses de Joyce, té poca poesia i "una enveja sana de la gent que es bolca en uns temes". Ell no pot. És omnívor, fruit de la seva altra gran tesi: "Els llibres tenen un iman: hi ha moments a la vida per llegir-los, t'atreuen, i en d'altres no, i llavors els deixo i hi torno temps després". Però ha arribat a una relació tan íntima amb ells que fins i tot hi té apuntats entre les planes episodis viscuts mentre els llegia. "Per això a vegades n'agafo un i trobo coses com: 'L'Enrique ha començat a caminar' o 'He passat l'examen de caporal!".

Títols? Un fotimer. Treu fins i tot una llista amb els més recents. Eclecticisme total entre els que més l'han marcat: d'Opinions d'un pallasso, d'Henrich Böll, a Los pilares de la Tierra, de Follet ("és com un llibre de management: el que fa el prior el brutal"), passant per La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies ("tan curt i tan bo!", se sorprèn), Cometas en el cielo, Atrapados en el hielo ("El faig servir pels cursos d'intendent"), El ladrón de cerebros o una edició de luxe d'El príncep, de Maquiavel. I novel.la negra? "Sí, però no tant com d'altres gèneres; és un tòpic dir que els policies només llegim això. I sí, entre els 16.000 mossos es llegeix força". Però pocs com ell, que apunta a la Blackberry títols que sent a la ràdio i que s'escapa gairebé cada dia a l'hora de dinar a veure novetats.

El virus lector l'ha encomanat a la Carme, la seva esposa, també policia; més d'un esmorzar es converteix en tertúlia literària, com els ha passat fa poc amb El tiempo entre costuras, de María Dueñas ("No li ha agradat"). Amb els fills ha punxat un xic, però creu que "si a casa hi ha llibres, tard o d'hora n'agafes un" i també pensa que és cabdal que "l'administració faci el màxim per posar-los a l'abast". Aquest home hauria de passar de la conselleria d'Interior a la de Cultura.