"Podria cantar sempre balades"

ELI 'PAPERBOY' REED

Black Music Festival

La Mirona (Salt), 8 d'abril

Un terratrèmol blanc, de l'est dels Estats Units, que és una barreja quasi perfecta entre Sam Cooke, el gospel i el funk d'un tal James Brown. L'èxit que ha assolit amb Come and get it justifica aquesta presentació. Actua al Black Music Festival, a Salt, el dia 8 a la sala La Mirona. És una grandíssima oportunitat per sentir en directe l'energia d'una gran veu —i d'un destacat showman— juntament amb una banda de potència notable. En una entrevista amb EL PAÍS, el músic nord-americà respon prudent. Sobre si només fa que tocar música dels seixanta, Eli Reed assegura categòric que no, que és "només com qualsevol altre artista que té les seves influències". Bàsicament, per Reed, és com fer un còctel amb la música que s'estima i el seu "univers propi".

Està d'acord amb què és "inevitable" sentir-lo o veure'l i no pensar en els seixanta, o en el so de Motown. "El que passa és que les meves influències tendeixen a ser diferents que la majoria de les altres bandes", assegura l'intèrpret de Massachussets que reivindica molts ascendents moderns.

Veient-lo cantar, notant que s'ho passa bé, a la pregunta de si prefereix tocar les peces més marxoses o bé les més lentes no se n'amaga: "M'encanten les balades, podria estar cantant balades sempre, a totes hores". I per què? "Doncs perquè són les cançons que arriben", remata l'home del tupè més ben pentinat del panorama musical actual.

Sí, és blanc, i sí, és de Boston, però això "no evita que n'hagi après a casa, a Chicago, a Detroit, allà on vagi". De fet, n'ha anat aprenent a la seva manera, no té formació guitarrística ni vocal, només unes classes de saxo a l'institut. Sobre el públic europeu, Eli Reed es mostra entusiasta perquè considera que "és una audiència que no pensa tant en l'academicisme de la música i ve al concert a passar-s'ho bé". Ell ho deixarà tot a l'escenari, com Sam Cooke o Wilson Pickett, referents que no amaga.