Els retalls a la cultura

S'ha convocat pel Facebook una manifestació el dia 21 vinent amb el lema No retalleu la cultura. De moment, ja hi han anunciat la presència més de 300 persones i a les setze associacions convocants, de tots els àmbits del sector cultural, cada dia se n'hi sumen més.

Tot i que encara no s'ha fet l'anunci clar, potser s'esperarà que passin les municipals, que aquest any es prediu que serà de vaques magres també pel sector cultural, com ho és per tants d'altres. Ja s'ha notat aquests darrers anys, però tothom es tem que les retallades d'aquest exercici seran dràstiques i deixaran sense aire a bona part dels creadors del país. Tant pel que fa a les subvencions directes com a l'efecte que tindrà la disminució de pressupostos en les institucions culturals i, també, en les obres socials i el patrocini de les empreses.

Dels set punts del manifest convocant estic d'acord amb quasi tots. Es resumeixen bàsicament amb el primer: "La cultura no és una despesa, és una inversió". És clar que el que es destina al patrimoni, la creació i la investigació repercuteix en el creixement econòmic i el benestar social del país.

Em preocupa, però, el punt número 6, aquell que fa referència al perill que la retallada forci a "la privatització d'equipaments o programacions situant bona part de l'oferta cultural sota la lògica del mercat i les audiències". Pressuposa que només allò públic és sinònim de llibertat, i tampoc no és això. Tenim una cultura que està sobresubvencionada. De fet, diria que, d'una manera o altra, és pública amb unes tres quartes parts. I aquí hi ha el problema perquè molts cops els ajuts es donen a coses que hauria d'assumir el sector privat. El que ens fa falta són més mecenes i patrocinadors i també més audiències i mercat.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS