Perseguir el morós

Hi ha qui es va posar les mans al cap quan l'Audiència de Navarra va sentenciar fa pocs dies que per saldar un deute hipotecari n'hi ha prou amb tornar el pis. És a dir, que el banc no pot embargar a un ciutadà ni nòmines ni altres béns en cas que l'habitatge subhastat no cobreixi l'import del crèdit. Qui tenia por d'una cascada de sentències com aquesta, pot respirar: una altra sala de la mateixa audiència acaba de donar llum verda a un banc per perseguir el deutor fins que torni fins a l'últim cèntim.

La llei espanyola obliga a cobrir els deutes amb tots els seus béns, presents i futurs. Però això no vol dir que la banca no pugui prendre altres dreceres, com quedar-se el pis i permetre que l'afectat en sigui llogater. Des del 2007, 278.000 famílies han perdut la casa a Espanya, prop de 50.000 a Catalunya. Les dades, esgarrifadores, no van ser suficients perquè el tripartit aconseguís que les caixes signessin un conveni perquè ningú no es quedés al carrer.

Ara que la banca s'ha despullat, sabem que les entitats catalanes s'han quedat amb immobles que sumen 15.000 milions d'euros. I sabem que es tracta sobretot de sòl i d'edificis que eren d'immobiliàries i que els bancs s'han quedat sense exigir-los que paguin la resta del deute. I, per acabar-ho d'adobar, algunes caixes es recapitalitzen amb diner públic.

És clar que la culpa mai no la té només una part, però quan toca repartir els danys, no n'hi ha prou amb què el ciutadà que s'ha quedat a l'atur torni la casa? Les caixes haurien de demostrar amb els ciutadans la mateixa sensibilitat que tenen amb les immobiliàries, i el govern central faria bé d'escoltar ICV i CiU quan els demana de canviar la llei hipotecària. En cas contrari, i amb 278.000 famílies al carrer, la "sortida social" que predica sembla una broma.