Discurs eclesiàstic
Fan festasses nacionals a l'hivern, al carrer i a les esglésies. El temps no sempre s'avé, però els mallorquins i menorquins fan vessar i estiben. A Eivissa i Formentera, les festes de la Terra són a l'estiu i ningú no s'enreda de fred, ni put de fum.
Els isolats celebren el sol, sants, conquestes reials i derrotes totals, naixements de Déu i la creació nacional del nou poble feta de l'aniquilació de l'anterior, gent andalusina, berber musulmana, degollada, fugitiva, expulsada o esclavitzada. Així s'estrena la festa de la llengua, la nova identitat i cultura, el nou nat fet nacional; és el discurs eclesiàstic.
A Palma fa un mes i mig que no en sortim de coets, focs i llumets, misses i processons: per Nadal, la sibil.la universal de la UNESCO, de matines; amb oficis i pregons de bisbes, canonges i capellans proclamant des de la trona una sola llengua i una sola bandera, catalanes. Els orígens es fiten a la conquesta de Mallorca de Jaume I el 1229 i a Menorca per Alfons III el 1287. D'afegitó, la tradició novella d'una marxa per la independència, per simpatia al procediment continental.
Pels reis, nova cita de la sibil·la amb la Seu plena d'ous, a rebentar. Just suara la capital bull de la marxa de Sant Sebastià (avui): dimoniada, flamades i premis literaris. Els barbuts Antoni i Honorat trencaren la boirina a Sa Pobla, Artà, Algaida, Manacor, Pollença... Bèsties i caparrots, gloses, anguiles i llangonisses 2 x 1. A mitjanit, als foguerons tranquils, veus velles d'excants pagesos i roncar de la ximbomba eròtica. Arreu s'ha empeltat la valencianització (l'exageració, molts focs de coets i rauxa patrocinada) i la festassa s'ha sanfermitzat, trull de multituds estretes, mocadors uniformats, suc (esperits) i gateres universals. Tothom vol ser com sant Joan de Ciutadella, just Menorca.
