Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Savi empès a polític

ENTRE L'AMOR I LA LLUITA

Jordi Carbonell

Proa. 280 pàgines. 20 eurosEnormement compromès amb la política, mai ha viscut com un polític professional, tot i haver encapçalat candidatures que no van reeixir —Nacionalistes d'Esquerra— i haver presidit més endavant un partit que sí que tenia una notable presència institucional, ERC. Una curiosa situació que ens remet a un personatge i un temps polític singulars. Jordi Carbonell és un actor important de la cultura i la política catalanes en la segona meitat del segle XX, amb una trajectòria que s'entén sobretot per la seva formació en la resistència cultural dels anys 40 i 50, on la grisa universitat oficial contrastava per a uns pocs amb el que podien aprendre clandestinament als Estudis Universitaris Catalans i a l'Institut d'Estudis Catalans. Una formació inicial feta contracorrent, que es completaria en la lluita cultural i política contra la dictadura.

Carbonell és un d'aquells que van mantenir durant molt de temps una rellevància en les plataformes opositores, que van ser útils precisament perquè eren activistes independents dels partits clandestins, i que van quedar superats en la dinàmica oberta el 1977-1978, molt més restrictiva del que havien imaginat durant tants anys. Carbonell és el representant de l'Assemblea de Catalunya en l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi, l'autor de la cèlebre frase "Que la prudència no ens faci traïdors", amb la qual sintetitzava totes les prevencions cap a un excés de pactisme entre les forces antifranquistes que havien d'acordar el pas a la democràcia amb el que quedava del poder de la dictadura.

Carbonell és ben present, també, en la tancada de Montserrat de 1970 i un dels homes fonamentals de l'Assemblea de Catalunya des de la seva gestació. És, doncs, un personatge rellevant, no només pel seu paper en aquells anys, sinó pel que té de representatiu d'un cert sector de la intel·lectualitat que es va enfrontar realment a la dictadura, que va ser a tot arreu on "es feien coses".

Les memòries de Carbonell permeten resseguir la seva percepció d'un ric itinerari vital, on la seva forta personalitat ens situa davant de persones com Jordi Pujol, amb qui es va enfrontar en els inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana; o amb Antoni Gutiérrez Díaz, de qui també dissentia en molts moments, i de qui ens explica les seves relacions a la presó Model, i d'altres importants activistes del moment, especialment Josep Benet, Alexandre Cirici o Josep Solé Barberà, persones clau en la Catalunya de l'antifranquisme. Hi ha episodis especialment frapants, com l'ingrés a presó per parlar en català a la comissaria, conducta que va mantenir i el va portar fins al mòdul psiquiàtric de la Model. Entre l'amor i la lluita és un títol ben trobat, que reflecteix el doble caràcter del filòleg i polític: lluita cultural i política de sòlides conviccions i una constant referència a la seva companya, Hortènsia Curell, present tothora.

Són unes memòries particulars, com totes, llegidores, que omplen el buit d'un sector de la intel·lectualitat nacionalista d'esquerres, que en ocasions compartia espais amb el catalanisme cultural més moderat, però que també coincidia en plataformes reivindicatives de l'esquerra marxista, i que massa vegades queda desdibuixat en l'explicació de l'acció antifranquista en la dictadura i la transició.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de enero de 2011

Más información

  • LLIBRES