REPORTATGE

Tombes a la Diagonal

Un dia, fa molts anys, algú que es deia (es diu), Joaquim Molins i era regidor de Convergència, va proposar que un tramvia creués tota la Diagonal de Barcelona. Els socialistes, que governaven la ciutat, ho varen rebutjar de totes totes. Un tramvia a la Diagonal burgesa? Ves quina ocurrència! Seria un desastre. Anys després, sense que ningú no s'ho esperés, Jordi Hereu, alcalde i socialista, va anunciar el propòsit del seu govern de transformar el tram central de l'avinguda i de fer-hi passar un tramvia. Convergència va posar el crit al cel: ves quina ocurrència!

L'equip de Jordi Hereu el va convèncer que aquella era la seva gran oportunitat: la reforma de la Diagonal havia de ser el símbol de la Barcelona futura. I per fer-ho ben palès, seria el poble qui decidís en una mena de referèndum estrany on hi cabrien diverses respostes. Tothom qui volgués podia dir-hi la seva.

El principal ideòleg de l'invent era el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, però deixava que fos Hereu qui sortís a les fotos, qui es mullés en la defensa del projecte, qui s'emportés la glòria o el ridícul. La història és coneguda: un maig florit de primavera el projecte va ser rebutjat per la ciutadania. Primer, no participant en la consulta (88% d'abstenció), i després dient no (80% dels vots) a les dues propostes municipals. Els barcelonins no estaven ni pel tramvia ni per refer la Diagonal ni per dedicar-hi centenars de milions necessaris per a altres coses.

Carles Martí va sortir tan tocat que va haver de deixar la regidoria, però es va quedar al partit (el PSC) per tal d'organitzar la futura victòria d'Hereu a les eleccions municipals. És a dir, qui va iniciar a la Diagonal el forat per la tomba de Jordi Hereu és ara l'encarregat de reblar els claus del seu taüt a les eleccions del maig vinent, justament un any després d'iniciada la feina.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS