REPORTATGE

El gol dels antitaurins

Poques vegades una votació se celebra a crits, com un gol, des de la llotja del Parlament. Un paràgraf de cinc línies en té la culpa: la modificació de la Llei de Protecció dels Animals, que prohibeix "les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal". Quan Ernest Benach, president de la cambra, va donar per aprovada la modificació per 68 vots a favor i 55 en contra, un crit d'alegria va omplir un Parlament acostumat a la correcció: hi ha moments de solemnitat i votacions celebrades amb llargs aplaudiments. Però res comparable amb l'explosió de joia i de tristesa, que es va desfermar a l'hemicicle després d'aprovar la prohibició. El format de la votació (PSC i CiU van donar llibertat de vot) va afegir emoció al moment i va desfermar les emocions. Dues imatges d'aquell 28 de juliol serveixen com a resum: d'una banda, l'argentí Leonardo Anselmi, cara visible del moviment antitaurí, rebent abraçades i desbordant felicitat. A l'altra banda, Serafín Marín, el torero que va agafar la causa taurina com a pròpia fins a sortir a torejar abillat amb barretina. Enfonsat, plorant a la butaca del Parlament, representa uns aficionats taurins que, tot i que escassos a Catalunya, prometen brega per evitar que s'acabin les corrides.

El debat previ es va jugar a dues bandes. A les portes de la Monumental, on la mitjana d'assistència era d'un quart d'entrada, la discussió a crits entre partidaris i detractors dels toros era habitual. Al Parlament la confrontació va ser exemplar, amb un gran nivell intel.lectual i poques referències al patriotisme, el llast que perseguia la prohibició. A la resta d'Espanya, certs sectors veuen en la reivindicació animalista una excusa del nacionalisme català. Com a prova, al.ludeixen als correbous, que continuen permesos.

L'any 2011 serà l'últim on es mataran toros a Catalunya. Tot això, si el Tribunal Constitucional, que revisarà la llei, no diu el contrari. Els magistrats, alguns d'ells assidus a la plaça sevillana de La Maestranza, tindran l'última paraula.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS