El gol dels antitaurins

Poques vegades una votació se celebra a crits, com un gol, des de la llotja del Parlament. Un paràgraf de cinc línies en té la culpa: la modificació de la Llei de Protecció dels Animals, que prohibeix "les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal". Quan Ernest Benach, president de la cambra, va donar per aprovada la modificació per 68 vots a favor i 55 en contra, un crit d'alegria va omplir un Parlament acostumat a la correcció: hi ha moments de solemnitat i votacions celebrades amb llargs aplaudiments. Però res comparable amb l'explosió de joia i de tristesa, que es va desfermar a l'hemicicle després d'aprovar la prohibició. El format de la votació (PSC i CiU van donar llibertat de vot) va afegir emoció al moment i va desfermar les emocions. Dues imatges d'aquell 28 de juliol serveixen com a resum: d'una banda, l'argentí Leonardo Anselmi, cara visible del moviment antitaurí, rebent abraçades i desbordant felicitat. A l'altra banda, Serafín Marín, el torero que va agafar la causa taurina com a pròpia fins a sortir a torejar abillat amb barretina. Enfonsat, plorant a la butaca del Parlament, representa uns aficionats taurins que, tot i que escassos a Catalunya, prometen brega per evitar que s'acabin les corrides.

El debat previ es va jugar a dues bandes. A les portes de la Monumental, on la mitjana d'assistència era d'un quart d'entrada, la discussió a crits entre partidaris i detractors dels toros era habitual. Al Parlament la confrontació va ser exemplar, amb un gran nivell intel.lectual i poques referències al patriotisme, el llast que perseguia la prohibició. A la resta d'Espanya, certs sectors veuen en la reivindicació animalista una excusa del nacionalisme català. Com a prova, al.ludeixen als correbous, que continuen permesos.

L'any 2011 serà l'últim on es mataran toros a Catalunya. Tot això, si el Tribunal Constitucional, que revisarà la llei, no diu el contrari. Els magistrats, alguns d'ells assidus a la plaça sevillana de La Maestranza, tindran l'última paraula.