Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
REPORTATGE

'Annus horribilis' a Olot

Quan el 14 de desembre van trucar per alertar d'un tiroteig amb quatre morts a Olot, vaig pensar que era una broma. De molt mal gust, d'acord, però semblava més plausible això que no que en dos mesos s'haguessin conegut 15 morts a la capital garrotxina. Per desgràcia, la cosa anava de debò: Pere Puig, un paleta de 57 anys, va agafar el seu rifle preferit i va matar aquell dimarts a les 9 del matí el seu cap, Joan Tubert, de 61 anys, i el fill d'aquest, Àngel, de 35, quan esmorzaven en un bar. Després va pujar al seu Suzuki, va conduir dos quilòmetres en línia recta i el va deixar engegat al mig del carrer per entrar a la Caja de Ahorros Mediterráneo (CAM), i disparar contra dos treballadors: en Rafel Turró, de 46 anys, i l'Anna Pujol, de 52. Els va matar per un deute de 2.200 euros i un malentès amb una targeta de crèdit.

A la ciutat li van acabar de caure els ànims a terra. Feia prop de dos mesos, el 18 d'octubre, que els Mossos d'Esquadra havien detingut Joan Vila, de 45 anys, un zelador conegut per l'amor i la delicadesa amb què tractava els avis de la residència La Caritat. Vila va confessar l'assassinat d'11 ancians (nou dones i dos homes) del geriàtric. Els primers resultats forenses apunten que en set casos va fer servir productes càustics per matar-los.

Als olotins se'ls va "encongir el cor", segons l'alcalde, Lluís Sacrest. La majoria de persones coneixien en Joan Vila, igual que tenien tracte, encara que fos superficial, amb en Pere Puig, amb els Tubert i amb els treballadores de la CAM. Per no parlar de la popularitat de la farmacèutica Maria Àngels Feliu, que va passar 492 dies captiva al forat d'un armari encastat al soterrani de la casa d'un dels seus segrestadors el 1992, i que ara a tots tornava al cap...

"No ens deixem abatre pel pessimisme malgrat la duresa dels fets", els va demanar l'alcalde. Però el 2011 pot deparar més sotragades: només s'han investigat l'historial dels morts a La Caritat durant el 2010. Vila hi va treballar des del 2005.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 30 de diciembre de 2010

Más información

  • ELS CRIMS D’OLOT