"Hi ha diverses burgesies catalanes"

Li ve de raça i ho reivindica. Joan Oliveras i Bagués és joier. De fet, conseller delegat de Bagués-Masriera, una de les firmes de l'alta joieria més importants del país i també la que té més història al darrere. Però la seva vinculació a la cultura va més enllà de la seva defensa de la joieria con una de les belles arts. Oliveras està també en moltes salses. Acaba de transformar-se en hoteler amb la seva associació amb Jordi Clos al nou luxós Hotel Bagués, forma part de la nova junta de l'Orfeó Català, és patró de la Fundació Amics del MNAC i acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi, entre d'altres càrrecs en entitats civils de tota mena.

Pregunta. El luxe té mala premsa?

R. El que ha tingut mala premsa són algunes activitats que s'hi relacionen. El luxe té a veure amb el progrés, el confort, el plaer culte, la bellesa. És la recerca de la perfecció, però l'han col.locat no en el sector cultural del gaudi, sinó en el de l'ostentació. Però hi ha un canvi de paradigma i ara el que la gent demana és veritat, coses ben fetes, amb investigació, creativitat i temps.

P. Estan tancant moltes joieries i sembla que no hi ha relleu. Què està passant?

R. Hi ha diversos problemes. Ara fa cinc anys, a Barcelona hi havia més joieries que a París, i això tampoc és normal. El teixit sectorial és familiar i endogàmic, està molt fragmentat i, en no haver-hi una aposta per la renovació tecnològica i la internacionalització, ha patit molt la globalització i, ara, també la crisi econòmica. A més, ja fa molts anys que hi ha hagut un abandonament de les escoles de formació i estan en perill moltes professions relacionades amb oficis artístics.

P. Després del cas Palau, la societat civil està tocada.

R. Crec que el final del cas Palau és una bona notícia. El que hauria estat dolent és que tot aquest procés hagués acabat amb una entitat només en mans de les administracions. Hi han de ser, perquè és una entitat de país, però sempre ha estat sostinguda bàsicament per la societat civil i així ha de ser. Lladronicis n'hi ha per tot, també a l'Administració, per això tenim la justícia.

P. Ha estat lligat a Convergència, un partit a qui se li ha retret una manca de política cultural. Què passarà ara?

R. Tinc l'esperança que serem capaços de construir una política cultural seriosa. És evident que començarà amb les arques buides, i això ho fa difícil, però desitjaria que més enllà de la tradicional política de subvencions, hi hagués un projecte de coordinació entre els diferents equipaments culturals que tenim. I no sols hem de fer producció aquí, sinó sortir a fora. Hem d'entrar en el mapa internacional dels museus, de la cultura, de la música. Cal tenir més ambició.

P. Està d'acord amb el que reclamava el Cercle de Cultura que la cultura és estratègica?

R. Ho he cregut sempre. Hem estat massa temps pensant que la cultura només era una bossa de diners per repartir. Hem fet beneficiència. I ens convé una actitud més activa. El món de la cultura és una de les potes vertebrals de la reconstrucció del país, perquè pot ser un bon element de cohesió social i per tant d'estímul creatiu. I això pot permetre que els projectes econòmics hi trobin una terra abonada.

P. En aquest context, què li passa a la burgesia catalana?

R. Passa que ha canviat molt la societat. La burgesia catalana, el model de la qual es construeix al segle XIX, ha variat molt la seva composició social. No m'atreviria a parlar de burgesia catalana sinó de diverses burgesies catalanes. Segurament, molt desconectades entre elles. C

adascú viu en el seu petit àmbit d'influència. El que cal és aprendre a actuar conjuntament. La societat civil tornarà a generar iniciatives. Ja n'hi ha senyals, tímids i encara petits, però que fa deu anys no hi eren.