"Woody Allen ha fet molt de mal"

És un home molt crític perquè està ben informat i molt tímid perquè té moltes coses a dir. L'afilat Juanjo Sáez recollirà demà un premi Ondas al millor programa d'emissores no nacionals per Arròs Covat, una sèrie d'animació de Televisió de Catalunya que ha arrasat a internet i entre la crítica, factors que no acostumen a coincidir. Sáez és un barceloní de barri que ha vist com el seu còmic (originalment en castellà, Arroz Pasado, Reservoir Books) ha esdevingut un producte cinematogràfic. "Sorprèn com treballa el món del cinema", assegura. La productora feia treballar més del compte els animadors i ell havia de "tancar més" l'story-board. Tots van aprendre per poder donar llum a Xavi Masdeu, el neuròtic protagonista que, segons qualifica l'autor al llibre, és "el típic ximple català, pusil·lànime i temorós de la vida i una mica antic quant a les seves idees morals". Arroz Pasado és una novel·la gràfica de l'estil de Sáez, manera de fer que ja ha tingut molt èxit amb títols avui de referència com El Arte, l'íntim Yo, otro libro egocéntrico o el divertit Viviendo del cuento.

L'autor, un modern que no és un modernet i que encara se sent fill de la Sagrera, confessa que tenia la intenció que la historieta fos el guió gràfic de la sèrie, però això no va passar. Juanjo Sáez no és algú que comença precisament ara en el món professional —ha passat per la publicitat "i no hi ha res més dur que això"—, però "sempre havia treballat sol" i ara ha hagut de manegar-s'ho amb trenta persones i les complicacions que se'n deriven.

Efectivament, la seva obra és autobiogràfica, no al cent per cent, però s'hi sent emmirallat. I és que Xavi Masdeu —que a la tele interpreta "perfectament" la veu de l'actor i cantant Joan Dausà— és un Juanjo Saéz maquillat. "La gent es posa sempre de part del dèbil, però en Xavi està entre la ràbia i la tendresa", confessa Sáez, que no vol obrir gaire la seva ànima malgrat que relata anècdotes de la seva vida amb llapis i paper.

Es descriu com a "neuròtic" i "amant de la solitud" tot i que li agrada estar amb gent i és, de veritat, un home extravertit. Si es premen les tecles adients, si es va preguntant sobre com és el seu procés, descobrim un Juanjo Sáez sensible, que està al cas de l'actualitat, que creu que la llibertat de l'artista és la darrera cosa que es pot perdre. "Sóc un neuròtic", insisteix el dibuixant. "Woody Allen ha fet molt de mal", diu murri. I l'Ondas, què suposa? "Doncs, més oportunitats de feina, però sóc escèptic amb els premis". I amb què no és escèptic aquest home? El procés de creació de Sáez és aparentment senzill: "Modèstia a banda, sovint, la història em surt sola, també em passa amb els diàlegs. Vaig fent". No pot ser tot tan fàcil. "Potser el que m'és més difícil és establir la trama, el marc", admet Sáez, que sempre que pot es posa la màscara de derrotista derrotat. És un antiheroi en ell mateix, una espècie de Charlie Chaplin del segle xxi.

Ell és ara una referència en el món de la historieta ibèrica, se sap copiat o inspirador d'altres, però no li para atenció. En canvi, sí que admet que ell beu de les fonts que va inaugurar Javier Mariscal, més enllà del Cobi. Sáez, sense voler-ho, s'està convertint en el portaveu d'una generació que creu que hi ha massa informació, que està cansada d'estar quieta i que no creu en somnis. Ara bé, ell no deixarà de produir horitzons i vides exemplars. Al febrer arriba la segona temporada d'Arròs Covat i prepara un llibre sobre un viatge llarg que ha fet al Vietnam.