Chomón, el truc del cinema

SEGUNDO DE CHOMÓN,

EL CINE DE LA FANTASÍA

Filmoteca de Catalunya /

Cameo (edició en català,

castellà i anglès). 21,95 euros

La Filmoteca i Cameo han editat un DVD amb 31 títols de Segundo de Chomón, un cineasta aragonès que va treballar a Barcelona, París i Itàlia durant la primera època del cinema. El 1895, els Lumière van fer la sessió inaugural d'aquest nou invent que, sense que els mateixos creadors s'ho imaginessin, va convertir-se en una nova indústria de l'espectacle i un art. La primera pel.lícula que ens presenta el DVD és del 1903 i, la darrera, del 1912. Aquestes dates s'han de tenir molt presents a l'hora de valorar la feina de Chomón. Retreure-li que els seus llunàtics són del 1908 quan Meliès havia fet el seu viatge a la lluna el 1902, no té sentit. Som en una època on les pel.liculetes —ho dic pel metratge— són una atracció i com als escenaris de les varietés tothom balla el mateix cancan. La qüestió és fer-ho bé. I Segundo de Chomón va ser un artesà meritori que va manejar amb una rara habilitat aquesta nova màquina de fabricar imatges en moviment. Tant, que va convertir-se en un especialista apreciat de trucatge i coloració a Pathé.

Repassar el material que presenta el DVD, del que només podem recriminar que no hi hagi cap documental extra sobre el cinema de l'època, és una manera d'apreciar l'evolució del llenguatge cinematogràfic. Sempre s'ha dit que a Europa el cinema va estar massa pendent d'homologar-se al teatre, i això va encaixonar-lo en uns recursos narratius pobres (càmera fixa, sortida lateral dels personatges...), lluny de les seves possibilitats de construir un nou llenguatge. Als Estats Units, ja al 1903, Edwin S. Porter explicava amb una desimboltura inèdita l'assalt i robatori en un tren. N'hi ha prou de comparar-lo amb una peça de Chomón d'aquell mateix any, Los héroes del sitio de Zaragoza, per adonar-se que parlen dos idiomes diferents. Porter ja proposa trencar amb els tableaux per seguir una acció i dirigir la mirada de l'espectador amb la càmera. No es limita a bellugar comparses en un quadre fix.

Òbviament, el millor Chomón és l'apassionat en aprofundir els recursos del cinema per fer màgia i que els acròbates facin figures impossibles, o que les noies es transformin en papallones. El cinema com a truc. No és gens estrany que s'entengués d'aquesta manera quan un dels grans cineastes de l'època, Meliès, era un mag que feia els seus espectacles al teatre Robert Houdin. El cinema semblava que només podia ser una altra manera, molt potent, de serrar una dama. És en aquesta faceta on el cinema de Chomón encara ara meravella. De totes maneres, en alguns films, com a El Hotel eléctrico (1908), on els objectes es belluguen sense intervenció humana, introdueix al mateix temps la comicitat i l'amenaça d'un món autònom que et pot assetjar, i camina cap a un cinema més narratiu. A poc a poc, Chomón integrava la seva habilitat per construir efectes màgics en una primerenca voluntat narrativa. Al DVD l'acompanya un bon text de Joan M. Minguet Batllori de qui la Filmoteca va editar un documentat llibre sobre aquest singular personatge i pioner del cinema.