Lilliput creix a les porteries de BCN

Festival Lilliput

Fins al 13 de novembre

http://festivallilliput2010.blogspot.com

Era como si pensaran: a esta chava no le puede gustar este pobre desgraciado sin dientes. Como si los dientes tuvieran algo que ver con el amor". La frase, extreta de Los detectives salvajes de Roberto Bolaño, recorre la paret i ens condueix a l'interior d'una merceria situada en un petit quiosc d'entrada, element ja quasi extingit en l'urbanisme barceloní. A l'exterior, l'artista francès Jean-Philippe Peynot ha escrit la paraula Xóchitl, el nom de la protagonista del relat, en un estrident color vermell. La repeteix diversos cops com a reclam de la vitrina a l'hora que es barreja amb les paraules estampades d'aquesta història d'amor obsessiva. És la mateixa obsessió que Peynot veu en la successió dels colors de les mitges que la propietària d'aquest petit comerç situat al Raval exposa allà. Aquest intent de fixar la mirada al comerç de Bonsuccès, 12 és un dels projectes que es presenta a la segona edició del Festival Lilliput, impulsat per l'Institut Català d'Antropologia i dirigit per Patricia Ciriani, amb la col.laboració científica del professor d'Antropologia de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado. El Festival Lilliput, que se celebra fins al 13 de novembre, continua amb el repte de revitalitzar el patrimoni històric i cultural d'aquestes diminutes construccions ubicades a l'entrada dels edificis. "Aquests comerços de proximitat servien de lloc de trobada dels veïns, i eren i són estimulants d'una sociabilitat directa i personal a peu de carrer", aclareix Ciriani.

Diversos artistes decoren tretze quioscos del centre de la ciutat

Des de l'interior de la vitrina d'un altre quiosc, a Ferran, 19, hi ha gent que contempla els vianants còmodament estirada en un llit. L'artista danesa Annette Merrild proposa aquest espai com a lloc de trobada i reflexió a través d'aquesta performance col.lectiva que ha titulat 24-Hour Bed. Com indica el nom, al quiosc hi ha un llit exposat les vint-i-quatre hores on qualsevol persona pot dormir si ho sol.licita amb anterioritat. "El que pretenc és posar de manifest el greu problema d'habitatge que hi ha en aquesta ciutat pels immigrants", assenyala Merrild, que confessa que ella mateixa va patir aquesta precarietat quan es va instal.lar a Barcelona.

La novetat d'aquest any és la introducció d'actuacions musicals i espectacles de dansa. "Aquesta segona edició pretén ser multidisciplinària, escènica, incorporant també música i dansa per a què hi hagi un contacte més directe amb els vianants", expressa Ciriani. A Corders, 10, a la Ribera, es pot veure una instal.lació sonora realitzada a partir de tres ràdios amb sintonies locals i gotes d'aigua amplificades que presenta el francès Arno Fabre. Davant de la merceria del començament, en un altre quiosc, el DJ Kls Beats presenta el World Wide Kiosk, que ell defineix com "un festival dins del festival", on durant tota la setmana van passant sessions de discjòqueis de diversos països. D'altra banda, Miryam Mirablanca parteix d'un quiosc a la plaça del Pi per presentar el solo de dansa adaptat de la seva coreografia "Triste Ego", que balla acompanyada de l'acordió de Diego Campos. Mirablanca presentarà tres sketch amb els quals ocuparà l'espai de l'escala i s'expandirà cap al carrer.

L'apartat audiovisual també pren força aquest any. Destaquen l'estrena a Espanya del film rodat a Japó a través d'un telèfon mòbil del cineasta francès Jean-Charles Fitoussi, que es pot veure en un quiosc de Sant Pere Més Alt, 31; la primera instal.lació in situ a la ciutat de Barcelona del vídeo artista brasiler Caetano Dias (Petritxol, 1) i la instal.lació "The living Book", de l'artista alemany Andreas Kaufmann, que al bar-quiosc de Llibreteria, 16 ha col·locat un comptador de vuit dígits que exerceix la funció de rellotge.

En conjunt, són 13 quioscos que permeten un passeig singular per la ciutat de Lilliput sense que sigui necessari viatjar com Gulliver.