L'ironia de Quim Monzó puja a l'escenari

L'illa dels monzons

La Villarroel

De l'1 d'octubre al 7 de novembre

Mentre un nàufrag espera que el rescatin en una illa deserta, hi arriba un grup de naturistes que, tot defugint de la contaminació, del fum i dels costums capitalistes de la societat civilitzada, pretenen fundar un nou món. Són personatges il.luminats i diversos, com conductors amb tics psicòtics, parelles a punt de trencar o pretesos prínceps blaus que han fracassat en les seves darreres conquestes. I tots plens a vessar de desitjos i frustacions, que exterioritzen de manera irònica i surrealista. Els mateixos ingredients amb els quals Quim Monzó va escriure el conte La futilitat dels desitjos humans.

Ara, Jordi Faura ha pres com a base aquest relat i prop d'una vintena de contes més de l'autor aplegats al llibre Vuitanta-sis contes, per formar l'obra de teatre L'illa dels Monzons. Sense ordre ni correlació: hi ha relats complets, però també extractes de monòlegs, converses, o només personatges concrets, escollits amb la voluntat de mostrar l'univers literari de l'autor.

S'estrena l'1 d'octubre a La Villarroel i és un recull de contes de l'escriptor

En especial, l'humor fosc, a voltes sexual, i sempre sorprenent, que caracteritza les produccions de Monzó i que converteix les seves faules en obres que, tot i estar enclavades en la realitat, la transformen imprevisiblement.

L'adaptació s'estrena a La Villarroel l'1 d'octubre, i serà a la sala barcelonina fins al 7 de novembre. La protagonizen Pau Roca, Beth Rodergas, Jacob Torres i Mònica Glaenzel. Però els actors es desdoblen en diverses ànimes i els hi ocorren coses que mai no havien imaginat en un escenari decorat al més pur estil Robinson Crusoe. Per Faura, encarregat també de la direcció del muntatge, la màxima de l'obra es resumeix en la frase del mateix Monzó: "Triomfar en la vida és arribar al punt en què tot plegat se te'n foti tant que no anhelis cap somni inabastable". Potser, però, en realitat tot passa en la ment del pobre nàufrag.