L'alcalde i Margarit

És ben veritat que els llibres et poden fer embogir. Mentre els col.legues hi veien una tosca maniobra d'imatge, en un dinar reduït entre periodistes culturals, l'alcalde Jordi Hereu i Joan Margarit, a poques hores del pregó de la Mercè que faria el poeta, servidor hi trobava uns flaixos d'El mestre i Margarida de Bulgàkov. Així, l'annex de Casa Leopoldo feia de Casa de Griboyédov, el restaurant del sindicat d'escriptors; el poeta, amb els cabells del front esvalotats, era el Voland demoníac; i el batlle, la Margarida embruixada.

Tot anava molt de pressa: Margarit / Voland, parlant d'una vida passada com a arquitecte expert en càlcul d'estructures, explicava coses luciferines: que si el monument a Colom s'aguantava el 1982 amb una estructura minvada a poc més d'un mil·límetre; que un cap d'una perforadora dorm els sons dels justos travada (i segellada) al pàrquing intel·ligent de la Rambla; que si les plaques dels carrers són en català perquè no va prosperar la idea de retolar-les en castellà pel darrere com es va proposar; que, entre d'altres rodolins, a l'època es deia d'un arquitecte municipal: "Si quieres edificar hoy, pídeselo a Bordoy"...

"Ara no ho fem així", fa broma l'alcalde, distès en la distància curta, que ja veu en el cambrer un potencial pregoner; que somnia amb la "revolució silenciosa" de posar ascensor als barris difícils ("en dos anys, 470, i en tenim 500 en tramitació") i, conscient dels "efectes depredadors" del turisme, voldria esponjar-lo; per exemple, cap a la zona del Fòrum, on hi haurà "part del Museu Zoològic i el zoo...". Margarida Hereu sobrevolant una brumosa Barcelona.

Si no fos perquè, mefistofèlicament, versos del poeta que evocaven la vaga fugiren de l'opuscle amb el pregó fet per l'Ajuntament, un deixaria de llegir ara mateix.