El gran mite

Ens agrada la Soleiada perquè amb el seu to modest de rondalla de la vora del foc desplega un gran mite que no és nietzscheà ni cristià ni babilònic: és de tots, és maragallià. És com un revers lluminós, i femení!, del comte Arnau: si en aquell hi ha aquella "cançó tan negra", aquí la "cançó estranya" de la noia "prenyada de llum" acaba "tota jo só claror contra claror". Perquè ella fa cada matí l'amor amb el sol i quan se sent el fill a dins, encara que ho hagi d'abandonar tot, està contenta i canta. Va pel món i canta. Perquè l'amor no és cap abstracció sinó una cosa que la deixa prenyada, i perquè el plaer no du cap ombra de culpa ni cap ombra: és la llum.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción