La rumba olímpica

Aquest poema va ser escrit durant les dramàtiques jornades de la Setmana Tràgica de 1909, i resumeix força bé una percepció de Barcelona que ha conegut un gran èxit posteriorment. Recorda la famosa rumba olímpica de Peret, transfigurant la ciutat en una dona que maltracta els seus fills, i alhora capaç de fer-los sucumbir constantment al seu irresistible encanteri.

El burgès Maragall, un dels únics intel.lectuals del moment a protestar iradament per la repressió d'aquells anys —especialment per l'afusellament de Ferrer i Guàrdia—, fa en aquests versos una transició in situ entre l'elegància d'un Verdaguer i la reflexió d'un Espriu, i obre la porta a temes com la preocupació social, la industrialització o la immigració, en un clar exercici de modernitat.

Poesia a peu de carrer, política i compromesa, que prefigura el que serà més tard la poètica del segle XX

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción