Els nous quioscos de la Rambla
Ha començat la reforma dels quioscos d'ocells de la Rambla. Després del reciclatge de les parades de venda d'animals, han aparegut els nous quioscos, més alts, més grans i absolutament banals. Els puestos de venda actuals i els quioscos de premsa mantenien certs trets que feien pensar en una connexió intel.ligent amb el lloc al qual servien. Aquesta connexió, al meu entendre, es manifestava en diferents coses. Una, potser la més evident, era que el seu volum variava; eren com armaris que es desplegaven per acollir tot el que contenien: flors i ocells. La forma elemental amb què s'obrien era potser el millor i, quan no estaven en funcionament, es tancaven com un puny. Els materials també hi ajudaven, el vidre —tant dels antics com dels nous puestos de flors— era lleuger, delicat i fràgil; una bonica coincidència la fragilitat del vidre amb la de les flors. Els quioscs de premsa, tot i que més grans, no escapaven a aquesta lleugeresa, amb uns rètols aeris, els voladissos de la coberta i les lones de protecció.
El resultat és vulgar i ha convertit el passeig central en un seguit de parades de begudes
A més, tots tenien una altra manera de connectar amb el lloc: semblava que no tenien forma; vull dir que la forma era el que veiem, eren camaleònics, prenien l'aspecte de diaris, de flors o dels filferros de les gàbies. També tenien diverses cares, fins i tot els de premsa semblen, per la coberta, pavellons a quatre vents i expressen molt bé la idea que encara que la cara que dóna al passeig és important, les laterals i, en certa mesura, la posterior, també ho eren. No es pot oblidar que, malgrat que el passeig central sigui el més vistós, la Rambla és tot el conjunt i, per tant, també les façanes i les voreres laterals. Tot això sembla que no ho han entès, els llastimosos quioscos nous que hi han instal.lat. Només tenen una cara bona que es reforça per la coberta enlairada exageradament cap al centre del passeig; són massa alts, massa llargs i de materials vulgars. Paradoxalment, la substitució dels ocells —les parades es podrien haver posat al dia, i se'n podia haver millorat molt les instal.lacions, i cercar algun local proper que fes de base i haver-les mantingut— ha donat un resultat vulgar, i ha convertit el passeig central en un seguit de parades de begudes i gelats d'artesania (?), que el fan cada cop més semblant al carrer cobert d'un centre comercial, com un carrer dins d'un altre.
Una millora de la Rambla passaria, al meu entendre, per dissoldre subtilment voreres i passeig central, i faria que les façanes del carrer tinguessin un paper més preponderant, especialment ara que el trànsit està més controlat. En canvi, els nous punts de venda estimulen el pitjor del passeig: la banalitat comercial d'atracció tronada; en aquest sentit, no són millors que les anomenades escultures vivents. Un reflex de l'actualitat de la nostra ciutat, en la qual alguns polítics han trobat en la defensa dels animals un objectiu en aquesta vida. Caldria recordar que el fet de no estar a favor del maltractament dels animals no vol dir que estiguem d'acord amb l'infantilitzat discurs dels drets dels animals, una rèplica paròdica i de perfil baix dels drets humans. Tot plegat és un exemple que voler ser més bons no ens fa millors. Només espero que no declarin la Rambla patrimoni de la humanitat tal com pretenen, em conformaria amb què tornés a ser patrimoni dels barcelonins.
