Fent camí per Catalunya

El foraster mira amb ulls curiosos, esperançats, àvids de coneixement. Diuen els rodamons que sentir-se estranger és una de les millors recompenses del viatge. Un botí que no sempre cal anar a buscar a quilòmetres i quilòmetres de distància. Catalunya és una destinació turística que pot esdevenir apassionant també per als que hi viuen tot l'any. Només cal decidir en quin punt del mapa posem el dit i perdre'ns per qualsevol de les seves comarques. D'això n'és un expert el periodista i escriptor Josep Maria Espinàs, que amb les seves rutes A peu per ha caminat per bona part del territori català. Es confessa incapaç de recomanar un itinerari concret, però regala un consell universal: deixar la pressa fora de la motxilla. "Asseure's en una plaça, mirar i viure. Dir 'bon dia' i escoltar".

L'obra de Ruiz Zafón inspira tres rutes literàries, una a Puigcerdà i dues a la ciutat de Barcelona Besalú, Truman Capote, els Templers i Sant Jaume protagonitzen ofertes ben alternatives 'L'oferta és molt local o generalista; falten llibres sobre comarques o regions', diuen a Alataïr Espinàs tancarà les seves rutes a peu retrobant-se a la Llitera amb un home a qui va conèixer fa 20 anys

Amb 83 anys i 21 llibres de viatges publicats, diu que no és un excursionista. Que no ha tingut mai unes xiruques i que no sap què és pujar una muntanya. "Només sóc un escriptor que camina. La gent que em trobo és el que més m'interessa", confessa. Espinàs ha anat a peu pel Berguedà, el Pallars, la Vall d'Aran, el Priorat, la Segarra, la Terra Alta... Només entén el viatge si es fa caminant perquè "des de la finestra d'un cotxe o d'un tren només veus postals". Tot està quiet, però tu vas corrents. "En canvi, si vas a peu, per aquell camí que abans has vist des del tren hi haurà un home, hi haurà vida", insisteix.

Aquest és un recull de guies que proposen itineraris per Catalunya. Brúixoles per orientar-nos. Això sí, caminant. Perquè com diu Espinàs, "com més quiet estàs, el món es posa en marxa. I el més semblant a estar quiet és caminar".

>> Rutes literàries . A les antípodes de la improvisació que Espinàs reivindica a l'hora de viatjar, les anomenades rutes literàries es comencen a fer un lloc en el mercat turístic. Ficar-nos en la pell del protagonista de la novel.la que ens acabem de llegir i mirar amb els seus ulls mentre seguim les seves petjades és el que proposen llibres com la Ruta literària Ruiz Zafón (Editorial Planeta). L'última és un passeig per Puigcerdà de la mà d'en David Martín, el protagonista de la seva novel.la El joc de l'àngel, ambientada al principi del segle XX. L'estació de tren, l'hotel del llac i el passeig dels Enamorats són algunes de les aturades de la ruta, degudament senyalitzades al llibre i acompanyades amb fragments de la novel.la. Aquest itinerari complementa els dos que ja existeixen a Barcelona relacionats amb Ruiz Zafón: un altre d'El joc de l'àngel i La Barcelona màgica, inspirada en L'ombra del vent.

Si hi ha una editorial experta en rutes literàries, però, és Edicions 62. Fa un mes que ha publicat una edició especial del llibre Les bruixes d'Arnes, de David Martí. Amb ell, el lector podrà recórrer els boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, a la Terra Alta, en busca de la Maria i la Lluna, mare i filla en la ficció, que han de protegir un llibre màgic en ple segle XIV. També hi ha l'edició amb rutes per Besalú, a la Garrotxa, del llibre El pont dels jueus, de Martí Gironell (Columna) i l'Itinerari Truman Capote a partir de la novel.la L'home dels pijames de seda, de Màrius Carol (Columna).

>> Itineraris històrics . La literatura de viatges no només ens ofereix la possibilitat de ser protagonistes d'una novel.la de ficció, sinó també de convertir-nos en personatges històrics. Seguir el camí que algú va traçar anys enrere és un altre al.licient del viatge. Ho demostra l'èxit de la publicació El camí dels bons homes (Altaïr), un itinerari turístic que segueix les rutes de migració que van utilitzar els càtars durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició. Després de travessar els Pirineus des d'Occitània, els bons homes es van refugiar en algunes cases de nobles catalans. Per a rememorar aquest viatge, El camí dels bons homes proposa un itinerari entre el castell de Montsegur (Ariège, França), un dels últims punts de resistència càtara, i el Santuari de Queralt, a Berga. Gòsol, Bagà, Bellver de Cerdanya, Solsona i Tuixén són alguns dels pobles per on circula la ruta. Convertit en un sender de Gran Recorregut (GR), es pot recórrer a peu i en bicicleta de muntanya.

Un altre exemple de ruta històrica és Els templers de les Terres de l'Ebre, de Jesús Ávila (Cossetània Edicions). Aquests grans protagonistes del món medieval van deixar la seva empremta, sobretot, a les comarques catalanes, valencianes i aragoneses banyades per l'Ebre. En algunes poblacions de l'antic Regne d'Aragó encara es mantenen rituals i festes creades pels cavallers d'aquesta orde militar cristiana. La ruta convida a descobrir el món medieval visitant els castells templaris que hi ha a la conca de l'Ebre, des de Montsó (Osca) a Peníscola (Castelló), passant per Gardeny, Miravet i la Suda, a Tortosa.

Continuant amb les rutes històriques, la Trona Edicions va publicar l'any passat una guia de capçalera per als viatgers catalanistes. Indrets i personatges catalanistes és un passeig pels escenaris i els protagonistes "que han lluitat i treballat per Catalunya". Des de la batalla del Coll de Panissars als segadors de Riudarenes, i des de Juli Garreta a Lluís Maria Xirinacs o Pau Casals. La novetat d'aquest estiu, però, és El camí de Sant Jaume per Catalunya, editat per la Generalitat. Aprofitant la celebració de l'any Jacobeu, s'han senyalitzat les vies seguides pels peregrins catalans que van fer camí cap a Galícia per donar culte a l'apòstol. L'últim tram recuperat, de 400 quilòmetres, uneix Montserrat amb Sant Pere de Rodes i Port de la Selva amb la Jonquera.

Com a curiositat, en aquest apartat destaca l'obra de Miguel G. Aracil, amb dues entregues de la Guía Maldita de Cataluña, Guía mágica de Cataluña i Cataluña, guía del terror (Editorial Bastet) descobreixen la cara oculta i tenebrosa del país.

>> Passejades en família . Si el que es busca són excursions senzilles, relaxades i aptes per a tota la família, una bona brúixola és Els camins de l'alba. Guia excursionista per a totes les edats (Editorial Alpina). Són guies explicatives, amb fotografies i serveis ben senyalitzats, que adjunten un mapa de cada passejada. N'hi ha per Montserrat, el Ripollès, la Cerdanya, l'Alt i el Baix Empordà, la Plana de Vic, les Guilleries i Collserola, entre d'altres. Si es vol fer algun cim, a l'estiu el més indicat és la baixa muntanya. A menys de 1.500 metres no fa tanta calor i passejar és més agradable. És el que recomana la secretària del Centre Excursionista de Catalunya, Pepa Igartua, que proposa pujar al coll de la Marrana, al de Mantet i també al Taga (Ripollès). "Són cims sense roques, és fàcil caminar-hi", encoratja.

Una altra proposta familiar, però centrada en la capital catalana, és Barcelona en família. Activitats gratuïtes per a fer junts grans i petits, de Mònica Cuende (Ara Llibres). Aquesta guia és un compendi d'idees per passar una estona entretinguda i diferent amb tota la colla domèstica. Dirigida, sobretot, a barcelonins que no volen marxar gaire lluny de casa, el llibre proposa rutes culturals, activitats esportives i festes populars per compartir amb pares i fills. Totes, a més, no costen ni un euro.

>> Guies generalistes . Pujar la pica d'Estats, banyar-se a la cala mallorquina de Deià, ficar-se enmig de les falles d'Isil, al Pallars Sobirà, o entrar al xalet del Catllaràs per descobrir el refugi de Dalí a la Pobla de Lillet (Berguedà) són alguns dels 501 llocs que has de conèixer abans de morir, segons César Barba i Sergi Ramis (Ara Llibres). Les 160 pàgines d'aquest llibre sense fotografies estan dividides en quatre recomanacions d'un racó, una activitat o un museu imprescindible de Catalunya. Una altra novetat pel que fa a guies generalistes és la col.lecció Els millors racons, editada per Pòrtic (Edicions 62). És perfecte per al viatger que no es conforma amb els llocs turístics tradicionals i vol conèixer indrets desconeguts, insòlits i amb encant. Hi ha edicions sobre la Vall d'Aran, la Costa Brava, l'Alt Urgell, la Garrotxa i l'Empordà, entre d'altres.

Joan Carles Batalla, un dels responsables de la botiga Altaïr, creu que encara hi ha un buit en el mercat de les guies per Catalunya. "L'oferta és molt local o bé molt generalista, no hi ha un punt entremig", explica. "Les rutes excursionistes estan cobertes, però falten llibres turístics sobre comarques o regions en concret". Les guies més venudes a Altaïr són, precisament, les més genèriques: 501 llocs que has de conèixer abans de morir i Las 22 mejores rutas por Cataluña (Santillana).

>> Guies temàtiques . Diu Josep Maria Espinàs que un dels al.licients de les seves rutes a peu és que mai es fixa un objectiu: "El que trobi estarà bé perquè a partir de la primera passa tot és bo". Però no tothom pensa el mateix i, de fet, el ventall de rutes temàtiques és el més extens de tots.

Pel que fa al tipus de recorregut, una de les últimes novetats és Travesses. El pas del temps (Editorial Alpina), que proposa resseguir l'eix del riu Noguera Pallaresa per camins de tragí. La ruta s'estructura en vuit etapes i travessa diversos pobles de muntanya seguint les petjades dels traginers, petits comerciants de la societat preindustrial que feien de nexe comunicatiu entre poblacions aïllades. Al cap d'uns segles, a les comarques gironines, la comunicació entre pobles la traçava una xarxa de carrilets. La burgesia industrial hi va implantar els anomenats trens econòmics i ara aquestes vies en desús s'han reconvertit en itineraris cicloturistes i senderistes. Les Guies de les Vies Verdes que edita la Diputació de Girona permeten fer un recorregut de 125 kilòmetres des del Pirineu fins a la Costa Brava a peu o en bicicleta.

L'editorial Triangle Postals també ha dedicat la seva última publicació a un itinerari molt concret. Camins de Ronda. La travessa de la Costa Brava, de Claudi Puchades, vol reivindicar "la descoberta d'una de les marques turístiques més importants del món" al llarg de 250 kilòmetres de camí vora el mar. Per als que prefereixin el riu, La ruta del Ter. Seguint el curs del riu (Editorial Alpina) proposa un itinerari senderista i cicloturístic de 208 kilòmetres des del naixement del Ter als Pirineus fins a la seva desembocadura al Mediterrani. Pels excursionistes experts, però, hi ha més possibilitats de desplaçament. Raquetes pel Pallars Sobirà, de Xavi Gros i Luisa Capilla (Desnivel Ediciones), recull 40 ascensions amb raquetes —estris que s'acoblen a les botes i permeten caminar amb més rapidesa i comoditat— per les valls d'aquesta comarca lleidatana.

Una altra de les rutes locals publicades recentment és Montserrat Guia Senderista. 20 itineraris pel Parc Natural (Editorial Alpina). Els municipis propers a aquesta muntanya han dissenyat una vintena de rutes que comencen i acaben en aquests mateixos pobles o bé al Monestir de Montserrat.

Espinàs no parla mai d'itineraris. Només de persones. Aviat emprendrà la seva última ruta A peu per, que serà un retrobament amb la Llitera i amb un home que va conèixer fa més de 20 anys. Espinàs recorda que la mare d'aquest nen, una dona freda i distant, va donar-li aixopluc després d'una gran tempesta. I té gravat a la ment com el seu fill petit li va regalar un mapa i el va ajudar a travessar el riu. "No els veuré mai més", va pensar Espinàs mentre s'allunyava, amb llàgrimes als ulls. Un dia, però, la televisió va robar l'anonimat d'Espinàs. En Carlos, ara un pagès de 30 anys, li envia postals de Nadal i fins i tot va sopar al costat del president Pujol quan l'escriptor va celebrar el seu 70è aniversari. Coses del viatjar.