Anònim. Aragó

Ha trigat molts anys, però finalment el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha decidit a retirar l'atribució al pintor Jaume Huguet (Valls, 1412 - Barcelona, 1492) de la famosa taula Sant Jordi i la princesa, una de les estrelles de la seva col·lecció d'art gòtic. Ara té una cartel·la on hi posa, simplement: "Anònim. Aragó. Tercer quart del segle XV". Ho ha fet coincidir amb la nova presentació d'aquest extraordinari fons que, després de mesos tancat, es va reobrir ahir amb un nou discurs museològic i també una millora substancial en les instal.lacions de les sales. Els visitants gaudiran especialment del nou sistema d'il·luminació que realça els colors i detalls de les obres. La feina feta aquests mesos ha permès, també, aprofitar els darrers estudis científics sobre el període i reconsiderar-ne les atribucions o la datació d'algunes obres. El cas més espectacular, malgrat que ja era un clam entre els estudiosos, és aquest canvi d'autoria d'un dels emblemes de la pintura gòtica catalana. Perdó, segons sembla ara, aragonesa.

Al segle XX, la majoria d'estudiosos estava convençut que el 'Sant Jordi' era d'Huguet

'El canvi no li treu valor a la peça, segueix essent una gran obra'

Quan el 1924 la taula de Sant Jordi i la princesa es va exposar per primer cop al Museu d'Art de Catalunya, l'historiador Joaquim Folch i Torres en va fer una glosa a la Gaseta de les Arts on la considerava "una de les obres cabdals de la pintura catalana dels quatrocents". I, després de mirar els estudis pertinents, concloïa que "és de Jaume Huguet". Abans que ell, fou l'historiador francès Émile Bértaux qui, al principi del segle XX, va fer aquesta atribució i relacionà, a més, aquesta taula amb dues altres que s'havien venut a Berlín i que s'exposaven al Kaiser Friedrich Museum de la capital alemanya. D'aquestes taules només en tenim fotografies perquè es varen cremar en un bombardeig el 1945.

El cas és que, tot i que no hi ha cap tipus de documentació que ho avali —el seu origen és desconegut més enllà dels col.leccionistes que la tingueren el segle XIX —, la majoria dels historiadors del segle passat varen donar per bo que era d'Huguet. Bé, no tots. El primer a aixecar la llebre fou el prestigiós hispanista Chandler Rathfon Post que va defensar que l'autor era un pintor aragonès, i va encertar, tot i que li va posar nom atribuint-lo a Martín de Soria, cosa que els experts tampoc accepten.

Diguéssim que, malgrat Post, hi havia un cert consens fins al final dels anys vuitanta a considerar que Jaume Huguet havia tingut una etapa aragonesa en què va fer diverses obres entre les quals destacava aquesta de Sant Jordi i la princesa. Aquestes altres taules ja fa molts anys que han caigut del catalèg d'Huguet i, fins i tot, es dóna per fet que no hi va haver cap etapa aragonesa, encara que recentment s'ha comprovat documentalment que sí que n'hi hagué una de valenciana, cosa que, per cert, té als estudiosos bastant excitats.

Ja al final dels vuitanta, Joan Ainaud mostrava els seus dubtes i, als 90, l'historiador Joan Sureda va trencar el foc assegurant que el Sant Jordi no era d'Huguet, tot i que en un article posterior hi va renegar acceptant-ne de nou l'autoria. "És clar que no es correspon a cap de les altres documentades d'Huguet, però si no és d'ell, de qui és?", es demana ara Sureda. "Encara que sense gaire convicció això em va fer tonar-la atribuir a Huguet", explica. "Tanmateix, aquest és un tema menor en relació amb la importància evident de l'obra. El tema de les atribucions és una cosa que interessa sobretot els antiquaris pel seu valor retributiu, però per la història cultural no és quelcom rellevant". Sureda, de fet, destaca d'aquesta obra el fet que representa un tipus de pintura "molt poc freqüent a la corona aragonesa de l'època". Hi veu influència de l'esperit cortesà del nord d'Itàlia i del sud de França, amb aquesta referència a la cultura humanística i l'amor cortès que fa que el cavaller i la dama estiguin representats amb "un art més dolç i més literari del que era habitual als pintors gòtics catalans".

La discussió sobre l'obra va continuar als anys noranta en diferents trobades científiques on intervingué, per exemple, la catedràtica de Saragossa Maria del Carmen Lacarra. "És una obra aragonesa pel suport que utilitza, el tipus de fusta que es feia servir a Aragó; els pigments, més clars del que fa servir Huguet en altres peces, i pels estils", explicava ahir. "Huguet no va estar mai a Aragó i és clar que aquesta obra i les dues taules desaparegudes de Berlín són d'un pintor aragonès que es pot relacionar amb d'altres obres que estan documentades i que són molt iguals". Lacarra està seguint el fil d'aquest misteriós pintor i en el futur, explica, publicarà un estudi sobre el tema. "Però que no sigui d'Huguet no li treu valor, segueix essent una gran obra en una col.lecció, la del MNAC, igualment estupenda".

Una altra de les historiadores que ho té clar és la professora Rosa Alcoy, responsable de la fitxa de l'obra quan aquesta es va incloure a l'exposició del mateix museu Bartomeu Bermejo i la seva època. Era el 2003 i encara que a la fitxa ella deixa clara la seva aposta per un pintor establert a Aragó, tot i que format o relacionat amb Barcelona (apunta la hipòtesi per confirmar d'alguns noms), el museu va insistir que al catàleg hi aparegués el nom de Jaume Huguet com a autor. Va demanar que es posés un asterisc perquè quedés clara la seva posició.

"De vegades als museus hi ha una certa mitificació d'alguns noms i costa molt que acceptin el canvi, però hi ha coses que no es poden mantenir més", explica. "Ara no sé ben bé perquè han fet el canvi, pel que fa a mi no m'han comunicat ni consultat res, però bé, tampoc no és fàcil que des del museu facilitin als estudiosos la informació sobre les peces o els ajudin en la investigació, quasi sempre ho has de fer sol, des de la universitat".

En el moment de l'exposició de Bermejo, tot s'ha de dir, al museu no hi havia entrat encara Rafael Cornudella, cap de la secció d'art gòtic des de fa tres anys. "No sé perquè no es va fer abans, però jo tenia clar, i així ho havia escrit també el 2005, que aquesta obra no podia ésser d'Huguet. És evident que la taula té més afinitats estilístiques amb Aragó que amb les altres d'Huguet i, un cop es va explicar, la direcció va entendre els arguments i no hi va haver cap resistència al canvi d'atribució. És l'opinió general i també la meva. Però penso que no treu importància i valor a la peça. Ara esperem que algun dia li puguem posar nom a l'autor de Sant Jordi i la princesa". De moment, ja s'ha dit, és un anònim aragonès.