Provar i millorar

En primer lloc és necessari referir-se a la consulta, ara ja inevitable. Les dues opcions "positives", la A i la B: "bulevard i rambla", comporten acceptar un mitjà de transport no gaire flexible, però sobretot difícil d'encaixar en una avinguda central com aquesta. El tramvia vol dir una barrera radical entre les dues bandes amb voreres i farà molt difícil creuar-les. El tramvia suposa una concessió a una empresa, una empresa a la qual no li ha importat finançar els 220.000 euros que ha costat el curtmetratge publicitari a favor de la reforma, donant la impressió que són els més interessats. Oposar el tramvia a les desfilades militars, com apareix a la pel.lícula és simplement demagògic. Votar A o B vol dir "sí, vull el tramvia".

Escollir la tercera opció, la C, espero que no vulgui dir que estem d'acord amb el seu estat actual

En segon lloc escollir la tercera opció, la C: "que es quedi com està", espero que no vulgui dir que estem d'acord amb el seu estat actual. L'actual govern de la ciutat, després de quasi trenta anys, és també responsable de l'estat en què avui es troba l'avinguda principal de la ciutat. És evident que li calen millores, i moltes per cert. Si s'hagués reparat el que s'ha anat fent malbé (arbres, paviments, bancs, fanals), ara no caldria la reforma integral.

En tercer lloc resulta inevitable fer una reflexió sobre aquest tipus de reformes integrals, especialment a partir de les perspectives que ens mostren la imatge de les dues propostes A i B, publicades a tots els mitjans de difusió, i sobre les quals els ciutadans votaran els propers dies. No es pot evitar veure-les com una versió urbana d'aquests reportatges domèstics de reformes integrals de cuines i banys. Crec que no m'equivoco si dic que cada cop més fugim d'aquest tipus d'intervencions. Hem après a posar allò nou on estrictament és necessari i fugim d'aquestes intervencions llepades, rectíssimes, de cantells tallats amb la precisió del làser, paviments lluents, elements perfectament aliniats que confereixen a l'espai públic un aire lleugerament fals. Veient-les entenem els qui sospiten que el mal gust és cada cop més en el que és nou.

Aquesta reforma hauria de fer bascular la voluntat democràtica mostrada en la consulta cap a un altre pol. Personalment dubto que preguntar si A, B o C sigui la millor forma de donar veu a les persones. Penso que fóra millor l'opció de poder provar. Fer ciutat no ha de voler dir necessàriament donar solucions definitives. Si volem que la Diagonal sigui més coses que una artèria de transport, per què no provar altres usos, per què no assajar posar horaris i fins i tot calendari per als nous usos? Regulem amb horaris quan volem córrer o passejar; quan volem fires o quan jugar o fer esport, quan jeure o simplement badar sense cotxes. Provem quins dies són per als cotxes o els autobusos i quins no. A fi de comptes a la ciutat tots amb diferents proporcions segons els dies som vianants, automobilistes, usuaris del transport públic o ciclistes. No crec que siguem d'una sola manera. Provar vol dir també un disseny dels espais menys "especialitzat", per tant menys definit i més flexible.

Provem què passaria si dissabtes i diumenges la Diagonal no fos per als cotxes, com fan a Bogotà amb la Carrera Seis i la Siete, per què sempre en matèria d'espai públic hem de mirar cap a Europa? Provem si uns autobusos, com ja han dit molts, elèctrics si és possible, poden resoldre la connexió entre els dos trams de tramvia, entre Glòries i Francesc Macià, al cap i a la fi en les dues places els autobusos poden fer la volta com un circuit non stop. Provem com ho fem servir i què se'n deriva, d'això, per a la Diagonal, i després executem la millora que calgui. El millor vot que la ciutadania pot exercir és el del seu ús. Provar és democràtic, paradoxalment en aquest cas votar potser no.